Cançons favorites: Wires

 

Moltes cançons m’agraden per les imatges poètiques que construeixen. És el cas de Wires, del grup indie Athlete. El tema és autobiogràfic ja que es basa en un episodi en la vida del seu cantant i líder, Joel Pott. Fa referència al naixement prematur de la seva filla i la permanència d’aquesta en una incubadora. La imatge d’uns cables que entren i surten d’un cos tan fràgil no pot ser més pertorbadora i, a la vegada, més dolorosa.

Tot i així, crec que les millors obres neixen del dolor. És llavors quan les barreres que dificulten l’expressió dels sentiments més profunds es trenquen. Tots els que han estat pares o mares alguna vegada crec que m’entendran si dic que el moment en el que neix un fill mai s’oblida. Pot semblar d’una sensibleria passada de moda però, en el meu cas, en aquell quiròfan, quan el rellotge marcava les 9 hores i 10 minuts d’un dia de novembre, hi va haver un segon que s’ha instal·lat en la meva memòria sense cap possibilitat d’esborrar-se. M’estic referint a la primera vegada que els ulls de la meva filla es van creuar amb els meus. Només va ser un segon, potser menys. Estava de bocaterrosa sobre la panxa de la seva mare i tots dos ens vam mirar (ja sé que els acabats de néixer no veuen més que formes borroses, però vull pensar que es va produir una mena de connexió que va provocar la necessitat d’estar junts i de sentir-nos imprescindibles l’un per l’altre).

Per aquest motiu, quan escolto Wires, penso en com de dur ha de ser veure al teu fill, dins d’una caixa de plàstic, envoltat de cables i lluitant perquè el seu cos agafi forces per sortir d’aquella situació. Però crec que Wires va més enllà. A tots els que hem passat hores en habitacions d’hospital, mentre un ésser estimat jeu en un llit envoltat de cables, aquesta cançó ens pot fer plorar.

 

 

WIRES (CABLES)

Tienes cables entrando.

Tienes cables, saliendo de tu piel.

Tienes lágrimas, formando caminos.

Tienes lágrimas que están

asustadas por los hechos.

Corriendo a través de los pasillos,

puertas automáticas.

Tengo que llegar a ti,

tengo que ver esto pasar,

creo que hay esperanza aquí,

en una caja de plástico.

He visto luces de navidad,

reflejándose en tus ojos.

Tienes cables entrando.

Tienes cables saliendo de tu piel.

Hay sangre seca en tu muñeca.

Tu sangre seca está

en la punta de mis dedos.

Corriendo a través de los pasillos,

puertas automáticas.

Tengo que llegar a ti,

tengo que ver esto pasar.

Primera noche de tu vida,

acomodándote por ti misma.

Te miro ahora,

pero nunca lo sabrás.

Lo veo en tus ojos, l

o veo en tus ojos.

Te pondrás bien.

Lo veo en tus ojos,

lo veo en tus ojos.

Te pondrás bien.

Te pondrás bien.


Corriendo a través de los pasillos,

puertas automáticas. 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s