El menú televisiu

Ja fa anys que tinc la sensació que molts programes de televisió estan tallats per un sol patró. Encara que canviï la forma de cuinar-los, els ingredients segueixen sent els mateixos. Un pot menjar paella i, al següent dia, arròs negre. Potser vagi bé un risotto per a la tercera jornada i un arròs a banda per a la quarta. Però en el cinquè dia, si les postres que ens ofereixen és arròs amb llet, es fàcil pensar que, o bé hi ha un excedent d’arròs, o és que el cuiner ha perdut la imaginació. 

El mateix succeïx quan es pren la decisió d’asseure’s davant la petita pantalla. És inevitable comprovar que la idea del menú gira entorn de com es perd la dignitat. Hi ha centenars de maneres de cuinar-la però els ingredients es repeteixen una vegada i una altra. Alguns espais trien la via del perdó sentimental escenificat davant una audiència desitjosa de redempcions. Altres personatges fan esforços per demostrar un suposat talent pseudoartístic que només veuen ells en la seva imaginació quan assagen davant el mirall. D’aquesta manera, es llancen a cantar i a ballar, posant en escena un repertori de moviments desacomplexats que són seguits amb palmes per un públic que oblida les seves mancances davant d’aquests aspirants de bufons. Potser només es tracti d’argúcies per oblidar que som únics i irrepetibles i que aquesta i no una altra s’eleva com la raó de la nostra genialitat. Si per fi ens decidíssim a admetre que la televisió solament tracta de persones que expliquen coses i decidíssim relativitzar la seva capacitat per transmetre grans veritats quan, en el fons, es tracta d’autèntiques banalitats; si concedíssim un valor a la dignitat; si cedíssim un espai més gran a la realitat i guardéssim en un calaix vells somnis de glòria, definitivament, no hauria multimilionaris omplint la pantalla de violència verbal i de terrorisme intel·lectual en nom d’una suposada llibertat d’expressió. 

La veritat ens envolta, ningú ens l’ha robat. Però per gaudir plenament de la veritat hom ha d’abonar-se a l’esforç. Aquesta estranya experiència d’estar vius no està relacionada amb els múltiples mètodes que la televisió ha inventat perquè una persona sigui humiliada, explotada, manipulada i aniquilada emocionalment amb la coartada empresarial d’un audímetre que decideix els beneficis o les pèrdues d’una cadena. La veritat està en altres persones i, sobretot, en l’esforç que fem per a tendir ponts que ens uneixin a elles. La veritat s’escriu en la seva manera d’experimentar la vida, en les defenses que han aixecat per plantar cara als abismes, en la seva incansable recerca de la bellesa i en un discurs que, com el bon vi, va millorant al llarg dels anys. La veritat té molt a veure amb l’habilitat per trobar la llibertat en cada petit acte propi o aliè. I en aquesta capacitat s’adjunta la valuosa eina de l’empatia. La tendència a posar-se en el lloc dels altres i a veure les coses des de la seva mateixa perspectiva sembla el millor instrument per acabar amb la televisió porqueria. 

Ja ningú exigeix a la televisió que formi. El vell lema de formar, informar i entretenir sona a batalla perduda. L’única cosa que se li demana a la televisió és que no deformi, que no modeli la realitat amb la clara intenció de mostrar el seu rostre més sòrdid. Mai faltaran candidats per participar en aquest circ mediàtic. Seria d’il·lusos pensar que el caramel de la fama, encara que sigui transitòria, no provocarà cap reacció en amplis sectors d’una societat desequilibrada que somia més amb tenir que amb ser. Les responsabilitats s’han d’exigir a qui, emprant les maquinàries publicitàries més potents i sofisticades, no respecten la llei. Però, sobretot, la societat civil ha de recordar a qui cada quatre anys es presenten davant dels electors que tenen una responsabilitat ineludible. És necessari que negociïn amb les cadenes i que, si no hi ha més remei, es barallin amb elles en els tribunals. Estarien defensant a la futura societat. 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s