Aniversari feliç

El calendari t’obsequia indefectiblement amb dates que et poden omplir d’alegria i joia: naixements, viatges, descobriments… Però també et porta jornades que t’injecten a l’ànima enormes dosis de malenconia. Quan dones una ullada al calendari recordes dies en els quals alguns van decidir que s’anaven. També veus dates enganxades a situacions gens agradables que voldries oblidar. Però de tots els accidents del calendari hi ha un que sempre em reserva un gust agredolç: el meu aniversari.

Vaig néixer en un moment de l’any especialment abonat a la nostàlgia: 6 de setembre, com Sofia Loren i Roger Waters. Tot i que astronòmicament encara som a l’estiu, les vacances han quedat enrere. Et resten els records i la sensació que ja no tornaràs a viure aquell estiu. És el moment de tornar a organitzar la teva vida, de recuperar vells mecanismes que et lliguen a la monotonia, a la rutina, a dies que se semblen massa els uns als altres. Doncs, sí. En aquesta maleïda època de l’any vaig néixer. Toca’t el que no sona. A la depressió per tornar a treballar, se suma la depressió per adonar-te que el temps s’esvaeix com sorra entre les mans.

Escric aquestes línies quan passa mitja hora del 6 de setembre. Serà una jornada estranya, com tots els dies d’aniversari des de que vaig fer quaranta.

Sempre recordo una frase de David Trueba que està en el meu museu de frases favorites. Ell diu que et comences a fer gran quan els futbolistes als què admires són més joves que tu. El cas és que observo a Xavi, Messi, Pedro, Iniesta, Cesc i companyia i m’adono que el cineasta té raó. Envejo els quinze… els vint… els trenta… Envejo la brillantor dels ulls de la meva filla quan bufa les espelmes del seu pastís d’aniversari. Envejo els nervis que pateix a l’hora d’obrir els obsequis. Envejo les seves festes amb amics que porten les galtes brutes dels dolços i com criden a la casa de les boles de qualsevol Happy Park.

El cas és que voldria haver nascut el 29 de febrer… de fa deu anys.

One comment

  1. Montse

    Va, home, va! D’acord que ha quedat enrere aquell temps en què teniem “deu anys i mig” o “només em falten dos mesos per als quinze” (personalment, fins el 12 de gener a les 23.59 h diré que en tinc 43 i no donaré cap pista de què hi haurà l’endemà), però l’ampolla sempre mig plena: hi ha qui diu que l’edat madura és la millor de totes i a sobre t’estalvies haver de passar de nou per l’adolescència. Què més vols?😀 Feliç aniversari!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s