Atrapada

Els dies colpegen en el vidre de la teva finestra a punt d’esclatar



per mirar tant esperant a algú que no arribarà. 



Segueixes sent una dona atrapada en un record, 



una vídua de l’hivern que teixeix jerseis en silenci. 



Es van anar els seus ulls a navegar en un cel sense final, 



i ja res sembla igual en els carrers d’aquesta ciutat. 



Els passos et duen al lloc en el què es va iniciar la tempesta



quan va començar a fallar el teu conte i les gavines van deixar de volar. 



Tot allà es manté com una foto en la teva ment, 



semblen només uns segons però ja no els tens. 



En els vespres del barri el temps s’ha congelat 



i mor el sol en els teus llavis murmurant el seu nom en va.



Només tu has canviat, només tu ets diferent. 



Una anciana amb memòria per reviure una història
 d’un amor trencat. 



Un cos abandonat en nits sota la flassada 



amb la foscor d’aliada i el passat per coartada. 



Els dies colpegen en el calendari com un huracà. 



Han passat vint mesos i la finestra convida al món a entrar. 



Les teves arrugues en la cara et converteixen en princesa 



perquè mai deixis de pensar que l’edat gens pesa. 



Guarda les labors en un calaix

i que les fotos del racó siguin només part de la decoració. 



Planxa una nova alba amb aromes de suavitzant 



que el futur segueix davant esperant-te pacient. 



Els dies t’acaricien el front i a la tarda una mà et bressola.



Deixa’t dur pel vent allí on habita la vellesa. 



Obre els teus ulls de bat a bat perquè vull veure’m dintre. 


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s