Cinema i màrqueting: els screen tests

El pressupost mig d’una pel·lícula americana és el pressupost de totes les pel·lícules espanyoles que es fan en un any. Per fer-nos una idea, a Espanya, el pressupost mig és de 3 milions d’euros. En canvi, moltes estrelles americanes cobren uns 20 milions de dòlars per film. És tan sols un detall però, evidentment, marca les enormes distàncies entre ambdues cinematografies.

La quantitat de diners invertida en una cinta americana, doncs, resulta molt elevada. I a ningú se li acut destinar pressupostos tan alts en determinats projectes, si no es té la plena seguretat que la pel·lícula agradarà. És aquí on intervé una eina de màrqueting molt important: els screen-tests.

Un screen-test o test de pantalla consisteix en una projecció gratuïta d’una pel·lícula molt abans de que arribi als circuits comercials. L’única obligació que té el públic convidat és la d’omplir una petita enquesta quan acaba la projecció. Són molt habituals en aquestes enquestes preguntes com: t’ha agradat el final?, hi ha química entre els protagonistes?, t’ha agradat la música, aniries a veure una segona part? La idea fonamental és no deixar res per a la improvisació. Tot i així, el guionista William Goldman ens recorda al seu meravellós llibre Las aventuras de un guionista en Hollywood, que sobre el negoci cinematogràfic “ningú sap res”.

Els screen tests han provocat que molts projectes hagin recorregut a nous dies de rodatge per tal de canviar finals. A tall d’exemple, a Operación Swordfish el públic va haver d’escollir entre dos finals. En un d’ells, Hugh Jackman, que interpreta al bo de la pel·lícula, aconsegueix fugir amb molts diners. Però és tan generós que fa una donació per a obres de caritat. El públic va dir que allò no resultava creïble. Si alguna vegada veus aquest film, t’adonaràs que és John Travolta, el dolent, qui es queda amb els diners. És el millor exemple de final escollit pel públic.

Però de totes les anècdotes relacionades amb els screen test, la que més m’agrada és una relacionada amb un film de Lubitsch. Quan va acabar la projecció, el director i el productor van agafar totes les targetes on constaven les respostes del públic i, mentre viatjaven en taxi cap a l’hotel, van començar a llegir-les. Van riure molt quan en una d’elles van poder llegir el següent comentari: m’ha agradat tant la pel·lícula que m’he fet pipí en la mà de la meva xicota.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s