YouTube i la fama disfuncional

Benvolgut jove:

Sóc conscient que a vegades les ciutats ens atrapen en una mena d’invisibilitat. Entre els rius de persones que caminen pels carrers, s’amaguen vells anhels i somnis de grandesa que indefectiblement acaben dins dels museus d’oportunitats perdudes. I això no ho veu gairebé ningú. Potser tu tampoc. Aquesta visió es perd entre el tràfec de vides sovint massa egotistes.

A tu que ets jove m’agradaria fer-te saber que anem a la deriva, ofegats per una monotonia que dicta que els nostres dies s’assemblin massa els uns als altres. Potser és perquè d’aquesta forma els entenem millor. No obstant, aquesta festa a la què ens han convidat es disfressa d’una complexitat difícil de pair. Somiem ser qui no som, busquem en rostres famosos una mena de reflex d’allò en que ens agradaria convertir-nos, submergim el nostre desencant en la pantalleta de plasma per oblidar que el nostre destí ja està escrit i que algú ja l’ha signat per nosaltres.

Escolta, jove, suposo que ja saps que la fama és la nova religió del segle XXI. El reconeixement social s’ha convertit en sinònim de felicitat. Serà la mirada pública la única sortida a aquest laberint de solituds que la vida urbana dibuixa en les nostres ments. Entre tots hem assassinat a antics déus. Ara l’Olimp és ple a vessar. Als cantants, actors i esportistes se sumen tots aquells que les noves tecnologies situen a l’aparador sense més mèrit que fer el ridícul en format planetari. YouTube ha aconseguit el que la televisió porta intentant molts anys: democratitzar l’accés a la fama. Necessitem injectar-nos en vena un vell somni: l’admiració de tothom, que ens demanin autògrafs, que ens acaronin mil vegades amb la idea de que som perfectes… I per això està YouTube… o al menys és el que pensen alguns.

Presta atenció, jove. Aquesta plataforma de vídeos està plena d’espurnes de postmodernitat, una època en la què té molt valor ser “algú” però sense importar com s’aconsegueix aquest status. Pots mesurar la teva fama disfuncional pel nombre de reproduccions dels teus vídeos. Si vols alçar-te entre els teus coetanis i buscar la distinció, ja no és necessari que facis servir la via de la intel·ligència perquè de l’estupidesa obtindràs molts més rèdits. Encén l’ordinador, situat davant de la webcam i mou els llavis mentre alguna cantant interpreta la teva cançó favorita. És indiferent si la gent es riu amb tu o de tu. No trobaràs a ningú al teu costat que et digui que en el camí has perdut alguna cosa semblant a la dignitat. Per a ells, cada reproducció del teu vídeo és un esglaó més que et permetrà l’accés a la fama. Ets tu convertit en trending topic, en hashtag o en el que convingui.

A tu, jove ensinistrat pel sistema, va dirigit aquest missatge. Que se’n vagin a pastar fang tots aquells que t’han enganyat. La teva vida no és això. A tu et toca enamorar-te o plorar pel desamor, encertar o equivocar-te, pujar o baixar, riure o plorar, creure que ets l’únic guanyador o un membre més de la immensa llista de perdedors que s’abracen amb força al coixí de la por… a tu, jove, et toca viure. Els més de cinc milions de reproduccions del teu vídeo són cinc milions de raons per buscar-te a tu mateix perquè ets més que això. Algú que t’estimi t’ho hauria de dir.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s