Bon cop de penis… perdó, de falç

Aquest matí he llegit al diari ARA la següent notícia: a principis del segle XVII era força popular “Els tres segadors i la dama”, una cançó que descrivia com joves ufanosos baixaven de les muntanyes per segar els camps, i la mestressa, impressionada per la visió de la seva ‘falç’, enviava la criada per acordar una cita. 

Els joves segadors eren força optimistes o fatxendes, pel que fa a la seva potència viril: quan la mestressa els preguntava “quantes garbes n’heu lligades”, ells contestaven que “trenta-vuit o trenta-nou, i a la raia de coranta!”. La mestressa volia més, i el segador li responia que ja “li’n donarem aliment: cop d’ous i botifarra”. Aquesta cançó força pujada de to és l’origen de l’himne nacional de Catalunya.

Ho defensa i n’aporta proves el músic i professor d’etnomusicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Ayats, al llibre “De cançó eròtica a himne nacional” (Avenç).

Si és que els catalans som gent de sang calenta. Ens han donat pel darrera i pel davant tantes vegades, que li hem agafat el gustet a la cosa. Aquesta notícia, però, em preocupa. Ens obliga a analitzar una per una les nostres cançons més populars per trobar dobles sentits? Escriurà Dan Brown la segona part de El codi Da Vinci a partir dels missatges críptics que contenen cançons com Sol, solet? Ens acusarà la caverna mediàtica de pensar únicament en el sexe i en el pacte fiscal, que no és sinó una variant molt antiga d’una pràctica sexual inventada a Grècia? A què es referia Lluís Llach com “l’estaca” en el seu himne particular? I Serrat amb el seu “conillet de vellut”? I quan el grup català Mojinos Escozíos parla del gosset Chow Chow en la seva cançó del mateix nom, quin doble sentit fa servir? Llegim la lletra: mi amiga Luisi se ha comprao un perro de la rasa chow chow
 que tiene un viaje de pelo y es negro como el carbón.
Por eso mi amiga que tiene el chow chow mu negro y muy peluo,
cada ves que lo saca a la calle, se lo quiere tocá to el mundo. Bé… potser aquesta cançó té un missatge més evident.

Tot i així, Espanya podria escriure la lletra definitiva pel seu himne. Ja m’imagino a la selecció espanyola de futbol cantant una cosa semblant a aquesta abans dels partits:

Sexo, sexo.

Sólo pienso en sexo.

Yo soy español

y mola mogollón.

Deixo a la teva imaginació la resta de la cançó. Tens l’apartat de comentaris per si vols ampliar-la.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s