Halloween, no gràcies

No m’agrada el Halloween. Ja… ja sé… Ja escolto els crits de reprovació. Uuuuuuuhhhh. Repeteixo. No m’agrada el Halloween. Què vols que et digui. Sóc més de castanyes, moniatos i panellets. El Halloween és una d’aquestes festes inoculades per l’imperialisme cultural americà. La globalització cultural està molt bé. El problema és quan únicament funciona en una sola direcció. Com és que no celebrem també unes altres festes? Per exemple, no convivim diàriament amb les cultures que suposadament també han portat els immigrants? Com és que no les celebrem si són més a prop? Ah, és clar. No pertanyen a l’oncle Sam. No ens les han implantat al cervell gràcies al cinema, a la televisió i tota la iconografia americana que mamem des de petits. No sóc cap visionari però tinc la impressió que, en pocs anys, celebrarem el Dia d’acció de gràcies i el 4 de juliol, el seu dia de la independència (al menys, ells poden).

I no m’agrada el Halloween per aquell exercit de frikys que et trobes al carrer, tots disfressats de zombis, com si sortissin d’un míting de Fuerza Nueva. A més a més, és una nit estranya. Perquè, per exemple, aquelles senyores que no sempre són senyores, però que fumen, et diuen de tu i volten el Camp Nou per la nit, et diuen truco o trato quan t’apropes? Pepe, el defensa del Real Madrid, necessita màscara per Halloween o amb la cara que té ja li val? I la qüestió que més em preocupa: les filles de ZP es disfressen de persones no zombis? 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s