Has vist alguna vegada a aquesta pija?

Es deia Catalina però s’estimava més que li diguessin Kathy. Sonava més cool, tal com assegurava ella a les seves amigues del gimnàs. Potser el principal problema de la Kathy és que tenia massa temps lliure. Volia ser una dona moderna, activa i connectada al món, però el seu destí s’assemblava massa a aquelles mares d’altres generacions que convivien diàriament amb les tasques domèstiques, sotmeses a una tradició masclista i reaccionària. Tanmateix, la vida que portava era absolutament envejable. El sou de la seva parella i la més que demostrada complicitat li permetien assegurar-se una vida tan ociosa com buida de contingut. De casa al gimnàs, del gimnàs a la perruqueria, de la perruqueria a dinars en companyia de les seves amigues del gimnàs i dels dinars amb les seves amigues del gimnàs a berenars amb les seves amigues de la perruqueria. Tot perfectament calculat perquè la seva vida semblés atrafegada com la d’una alta executiva. La realitat és que literalment no fotia brot. Els seus fills ja eren grans i ni tan sols tenia la coartada de que havia de cuidar-los. En resum, li havia tocat la loteria.

Kathy era addicta al shopping, tal com pronunciava ella amb accent d’acadèmia d’anglès de la Bonanova. Se sabia perfectament l’ordre de totes les boutiques de Passeig de Gràcia, des de Diputació fins la Diagonal. La seva VISA fumejava quan se sentia deprimida i, en comptes d’anar al psicoterapeuta (que únicament la visitava els dilluns, dimarts i dimecres) preferia deixar-se emportar pels orgasmes consumistes d’una bona tarda sota el sol de Barcelona.

Però més que addicta a les compres, Kathy era una addicta a les marques. Petit resum del dia: quan despertava es treia el seu pijama Lucci, es dutxava amb el gel Fanex de luxe amb aromes de lavanda i el xampú Gold Hair per cabells normals. Les tovalloles amb les què se secava havien de ser necessàriament Softskinmedal amb un 90% de cotó africà. Després buscava en el seu armari la combinació més perfecta de colors, teixits i formes que realcessin les seves formes, aconseguides en les classes d’aerobic i spinning. Una brusa CocoCha, una jaqueta Pidarello i una faldilla Cucci. Les sabates havien de ser Moschinas amb un taló de cinc centímetres. Feia servir prop de cinc minuts per observar-se al mirall amb molta cura. La cirereta del pastís era la colònia Eau de Pochas que tenia un aroma lleugerament afruitat però sense ser massa agressiu. Més tard necessitava uns vint minuts més per escollir els complements. Collars, braçalets, arracades…  tot havia de ser de primera qualitat i cuidava no repetir els mateixos complements dos dies de la mateixa setmana perquè sabia que les seves amigues ho aprofitarien per criticar-la. Però en el que més temps dedicava els seus esforços era en escollir la bossa. Havia de ser Srada però el color, la mida i la forma havien de conjuntar perfectament amb la resta de roba i complements. I finalment, una darrera ullada al mirall li deia que podia sobreviure a la ciutat. Els seus fills es burlaven d’ella quan asseguraven que portava més marques a sobre que Fernando Alonso.

Però, més enllà d’anar al gimnàs, a la perruqueria o de compres, el que més li agradava a la Kathy era posar-li les banyes a la seva parella. Amb una freqüència de quinze dies com a màxim canviava d’amant. Tan sols posava dues condicions: havia de ser guapo i menor de trenta anys. La sorpresa per a les seves conquestes arribava quan es despullava. Sota les calcetes portava tatuat un codi de barres. Ella deia que era perquè calculessin el preu amb el seu làser.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s