Robinsons urbans

Potser són invisibles. I potser ho són perquè girem la cara si els veiem. I potser, girant la cara, creiem que som millors. I potser, al creure que som millors, pensem que no són com nosaltres. I potser, al creure que no són com nosaltres, els menyspreem. I potser, en aquest menyspreu, rau la incapacitat per adonar-nos que són robinsons urbans que viuen en illes de cartró. I potser, al no adonar-nos dels seus naufragis, no veiem que el seu sostre és el cel. I potser, al no veure que el seu sostre és el cel, ens sentim atrapats sota els gratacels. I potser, al sentir-nos atrapats sota els gratacels, patim per ser invisibles. I potser, també som invisibles. Però ells… potser ells sí ens veuen.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s