Sexe, mentides i pen drives

Tots tenim emmagatzemats a la memòria moments en els quals hem fet el més absolut dels ridículs. En el meu cas, va ser quan era petit. Ho resumiré molt per intentar no recordar massa detalls: en el cole un nen em va vomitar a sobre. Sort que encara no existien les Blackberrys, ni els iPhones.

Aquesta setmana ha estat la setmana fantàstica dels ridículs. Ja vam començar somrient quan ens vam assabentar que a la pregunta que li van formular a Miss Guipúzcoa sobre qui era el seu personatge històric va respondre Victòria’s secret. No estic gens d’acord. En la meva opinió és el senyor Whopper… doble, és clar.

Però el moment ridícul de la setmana ha estat el protagonitzat per una professora argentina de biologia, com no podia ser d’una altra manera. Pel que ens han explicat els diaris, la docent va lliurar un pen drive als alumnes perquè fessin un treball de la seva assignatura. No recordava, però, que dins hi havia una carpeta anomenada “Vacaciones”. Tanmateix, no guardava fotos d’excursions a la muntanya o vídeos de llargues jornades a la platja. El que van poder veure els seus estudiants va ser una escena de sexe explícit protagonitzada per ella mateixa i la seva parella com a estrella convidada, en un d’aquells vídeos que surten a les paginilles. Ja m’imagino als alumnes dient “che, boludo” o “la concha de su madre” (s’ha de llegir amb accent argentí). Sé que l’interès d’aquest post hauria augmentat si tingués el link però no l’he aconseguit… de moment. Això sí, si voleu poso el de Ronaldinho en el seu particular moment d’autoestima. Sabeu a què em refereixo? Pregunteu, pregunteu…

Però canviant de tema: que aixequi la mà qui no tingui por a fer el ridícul. No, senyor Peces-Barba, vostè no compta. El cas és que la por a fer el ridícul, la por a provocar el riure aliè, té un nom: gelotofòbia. No cal ser psicòleg per intuir que afecta a persones, sobretot joves, amb tendència a la inseguretat o amb por a ser refusats. Tot i així, hi ha moments en els quals desitjaríem que el terra s’obrís i fes un forat on poder desaparèixer durant una temporada. He seleccionat tres vídeos que tornarien gelotofòbics a qualsevol persona.

El primer és el d’una noia que comet dos errors: el primer, intentar cantar l’himne americà si no et saps la lletra. El segon és més greu encara: tornar-ho a intentar.

El segon vídeo és el de Federico Trillo, aquell Master Commander del PP que va realitzar la proesa bèl·lica de l’illot de Perejil. Si crides amb totes les forces “VIVA HONDURAS” t’has d’assegurar que els soldats que tinguis davant siguin hondurenys. És tot un detall. Alguns catalans sentim el mateix quan algú semblant a Bono crida “VIVA EJPAÑA”. A mi m’agrada més quan Bono canta “I still haven’t found what I’m looking for”. No hi ha color!

El tercer vídeo demostra que els polítics, tot i que no sempre ho semblin, són humans. El governador de Texas i candidat republicà a la presidència, Rick Perry, va oblidar en un debat quina era la tercera agència que volia suprimir. Reprodueixo el moment:

Perry: Són les tres agències que s’aniran quan arribi al govern: comerç, educació… i quina és la tercera… a veure…

És, més o menys, el que dirà un que abans era el nebot perfecte: Vull dir-vos, primer, que no he robat res. Segon, que no he robat res. I tercer: que no recordo on ho he guardat. 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s