Pessebre blanc

Aquella nit de desembre feia fred i plovia a la capital del regne. Moltes persones s’havien congregat per veure el nen Casillas en el seu portal (digueu-li portal… porteria…). Deu figuretes blanques l’envoltaven, com aquelles que són als pessebres cars: molt boniques però que mai es mouen. També hi havia algun que altre animal i l’incombustible caganer Roncero.

Casillas estava realment bufó, amb el vestidet groc que lluïa com l’or. Al costat, el seu pare Xosé movia el dit nerviós esperant que arribessin els Reis Mags. Aquesta vegada li havien assegurat que portarien molts regals i que podria anar tranquil a la roda de premsa amb els missatgers d’Orient que després escriurien les seves cròniques en una llengua que ell no volia comprendre, tot i que abans havia estat traductor. De sobte, un meravellós estel amb els colors blaugrana va posar-se a sobre del portal de Casillas. Tothom el mirava amb els ulls gairebé tancats perquè la llum i la bellesa que desprenia deixava cec. Quan finalment la multitud va recuperar la visió, va tenir l’oportunitat de veure tres reis que venien d’una nació molt i molt llunyana (bé, de fet no tan lluny… 600 kilòmetres per ser més exactes).

El primer rei que es va apropar al nen Casillas va ser Alexis que, donant-li el primer obsequi, li va dir:

  • Et porto aquesta pilota tan bonica. La pots guardar en la teva xarxa.
  • Una pilota? ,- va protestar el nen -. Jo volia una altra cosa… el fitxatge per un equip guanyador, per exemple.
  • No protestis -, li va renyar l’Alexis -. Si vols et portaré carbó… nero.El seguici blaugrana va riure però el comentari no va acabar d’agradar al Casillas.

Xavi, el segon rei, es va apropar al portal però, quan li anava a oferir el segon obsequi al nen ros i blanquet, ros i blanquet, el ruc Marcelo li va donar una puntada que va fer que l’obsequi anés a parar directament a la xarxa.

  • Una altra pilota? , -va cridar Casillas sortint-se del seu ídem -.
  • Si vols or parla amb la teva mare, la Florentina ,- va dir el rei Xavi aguantant-se el riure-.

Casillas va mirar al cel esperant una mica de misericòrdia. Va ser llavors quan Cesc, el tercer rei, es va apropar al portal.

  • No m’ho diguis ,- va avançar-se Casillas abans de que el rei parlés -. Em portes una altra pilota.
  • Yes, of course , va dir Cesc ,- Vull dir… sí, és clar.

Les figuretes blanques que envoltaven al nen Casillas no semblava haver-s’ho passat molt bé amb els obsequis. Continuava fent fred aquella nit a la capital del regne. De mica en mica, l’estel que acompanyava als Reis Mags d’Orient va desaparèixer en direcció a un lloc llunyà, allà on juguen els millors del món, on la màgia es confon amb la realitat i els nens somien amb victòries i els prepotents pateixen els malsons de la derrota. Conte contat, conte acabat.


One comment

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s