Manual de supervivència nadalenca

Hi ha un famós acudit que diu: com passaràs el Nadal, bé o en família? Tot i que resulta molt exagerada aquesta insinuació (o no, depèn de la família) el Nadal és l’època de l’any on es reben més agressions psicològiques per part de l’establishment. Ah, que vols que et defineixi què és l’establishment? Situa’t davant del mirall. Veus un rostre? Sí, efectivament és el teu rostre. Mira’l fixament. Què veus? Un paio treballador, de classe mitjana, que compra loteria pensant que és l’única forma de canviar de vida i a qui li prohibeixen moltes coses perquè són molt cares, engreixen, tenen colesterol o són pecat? Doncs, aleshores, tu no ets l’establishment. M’has entès? No? Doncs, no et preocupis. Quan un pertany a la classe mitjana, l’establishment s’ocuparà de que la Història, la que s’escriu amb majúscules, s’oblidi de tu.

Ai, el Nadal. Estaràs tu sol amb el Nadal, ple de llums de colors, d’intercanvis de desitjos, de promeses de renovació, de tradicions i supersticions, de dogmes inoculats any rere any i d’un esperit, a vegades aliè, però que s’adscriu a una manera d’entendre aquestes dates. Per aquest motiu t’ofereixo un petit manual de supervivència. Està escrit per algú que, com tu, pateix el Nadal però que, inhabilitat emocionalment per trobar-li un sentit ple, s’estima més gaudir dels petits detalls. Vet aquí els consells d’un escèptic nadalenc.

1r. punt. Evita els centres comercials. És el punt més important d’aquest manual. Un centre comercial al Nadal és com una conversa entre Belén Esteban i Marujita Díaz, plena de crits però mancada totalment de significat. Perquè, d’on surt tanta gent? Per quina estranya raó tothom es vol obsequiar amb coses que en el noranta per cent dels casos, ni et fan il·lusió, ni las faràs servir? L’empresa de targetes de regal Moriboo assegura que els espanyols es gasten 2000 milions d’euros en obsequis de Nadal no desitjats. I és que estic segur que algun graciós li regalarà al Camps un vestit d’home o un guant sense el dit índex a Mourinho.

2n. punt. Evita les nadales. S’incrusten en el cervell, t’afusellen la voluntat i et sotmeten durant hores a un estrany eco mental que barreja pastors, ovelletes, fum, fum, fum i tra la rí, tra la rà. T’aconsello que agafis els teus iPod o mp3 i posis a volum màxim la teva música favorita. Si no ho fas, pots acabar buscant missatges satànics en la lletra de “pero mira cómo beben los peces en el río”.

3r. punt. Evita les sobretaules amb l’amargafamílies. Ah, que no saps qui és l’amargafamílies? Tanca els ulls. Comences a relaxar-te? Deixa la teva ment buida. És a dir, fes un Sergio Ramos. Ara imagina a la persona que sempre aprofita el pitjor moment per parlar dels éssers estimats que falten. A que has tingut un calfred? Doncs, sí. Ja saps qui és la teva amargafamílies. Però no acaba aquí la seva genial intervenció. Quan agafis torró et dirà que engreixa. Si et serveixes més cava, et recordarà que has begut massa. I quan parlis d’algun tema del que ets un expert, veuràs que ella en sap més. Et donaré un altre consell: si no la pots evitar, emborratxa-la. Procura omplir-li sovint la seva copa de cava. Que no la vegi mai buida. I que begui… molt. Un cop passi de la fase cants regionals i exaltació de l’amistat es quedarà adormida. Serà llavors quan gaudeixis plenament de la teva família.

Sí, amics. Els Nadals s’han de passar amb la família, en el sentit més ampli de la paraula família. Perquè la família no la formen únicament aquelles persones que no hem escollit, però amb les quals compartim cognoms i un passat. La família la integren els espais emocionals que has aconseguit amb els anys. Espais que han crescut o que s’han fet més petits, gràcies a les relacions causa-efecte que conformen els nostres dies. Trobades, desaparicions, mancances, abandonaments, traïcions, enamoraments, afectes, desitjos, passions… Tots els rostres vinculats amb aquests mots són la teva família. I ells, al final, són els que donaran sentit als teus Nadals. Per cert… BON NADAL!!!!!

One comment

  1. Adela Fonts

    Bon Nadal Àlex! i moltes gràcies per fer-me riure amb una rialla sota el nas… Tinc la casa plena de família que prepara les “armes” pel Nadal que ja tenim al damunt…
    … i jo tots els dies a la cuina fent menjar per tots els que estan lluents de menjar bé cada dia… que ja van tips… i que mengen perquè toca fer-ho…
    … i més coses que potser escrigui un dia… com fas tu amb molt criteri…

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s