House es quedaria mut

Les festes de Nadal ens garanteixen llargues sobretaules. I, amb elles, desenes de converses s’entrecreuen sense cap ordre, ni cap trama preconcebuda. El problema és que els temes s’esgoten ràpidament. I com de política és millor no parlar, per no amargar-nos els torrons, he decidit realitzar una petita contribució a les vostres xerrades. Perquè després diguin que els blocs no fan cap tasca social.

Per donar conversa m’he centrat en temes mèdics. Dues notícies m’han impactat. La primera és la que parla dels implants mamaris que literalment exploten. Pel que sembla, l’empresa Poly Implant Prothese ha fabricat implants mamaris amb silicona industrial no apta per us mèdic. El resultat ha estat que França ha demanat, a les 30000 dones que els tenen implantats, que se’ls treguin. Desconec què opina d’aquesta notícia la Carmen de Mairena.

Però la segona notícia és encara més estranya. Transcric el que diu El Periódico: Metges britànics han extret de l’estómac d’una dona un bolígraf que es va empassar per error fa 25 anys i que encara escriu, segons revela la revista científica British Medical Journal (BMJ). La dona, de 76 anys i la identitat de la qual no ha transcendit, va veure fa un quart de segle com el bolígraf que estava utilitzant davant un mirall per observar-se uns punts blancs a les amígdales li relliscava accidentalment a través de la gola. L’examen amb raigs X que els metges li van fer aleshores no mostrava el bolígraf, així que ningú es va creure la història que relatava la dona, assenyala l’article del BMJ, i l’estri va quedar allotjat al seu estómac fins ara”. No entenc com un persona es pot empassar un bolígraf ( i mira que els divendres al Canal+ surten persones que s’empassen… bé canviem de tema). El que em costa d’assimilar és com algú ha tingut els pebrots de provar si el boli funciona o no. Diuen que l’equip de cirurgians té un nou himne: Bic naranja, bic cristal, dos escrituras a elegir.

Aquestes dues notícies m’han portat a realitzar una recerca en internet sobre les típiques llegendes urbanes relacionades amb situacions mèdiques que ratllen el surrealisme més hilarant. El menys important és si són certes o no. L’únic que et prometo és que, quan acabis de llegir el que resta de l’article, hauràs dibuixat més d’un somriure.

1ª Història.

Una vídua de 63 anys va ser admesa en un hospital de Recife, Brasil, sofrint de dolors abdominals. Les radiografies van demostrar que el seu abdomen contenia un esquelet de 50 cm de llarg d’un fetus que va concebre una dècada abans. Va quedar allotjat fora de l’úter i mai va ser expulsat del seu cos. 



Després el Ridley Scott va fer una peli. Es diu Alien.

2ª Història.

En Illinois, una dona de 228 Kg va ser examinada en l’hospital. Durant l’examen, els metges van trobar un inhalador contra l’asma en una de les seves aixelles, una moneda sota un dels seus pits, i un dispositiu de control remot allotjat entre els plecs de la seva vulva. 





Un inhalador a les aixelles, una moneda als pits i un comandament a la vulva? I després ens queixem del que deixa la gent sota els coixins dels sofàs que ofereixen els Starbucks. Però clar… amb 228 Kg d’humanitat és lògic que es perdin les coses. De fet, encara no han trobat a la seva parella. Diuen que, la darrera vegada que el van veure, passejava sobre la seva panxa. Patufet! On ets? A la panxa del bou, on no neva, ni plou.

3ª Història.

Una parella va arribar a la sala d’urgències d’un hospital a Washington, ambdós embolicats en tovalloles de restaurant ensangonades. Ell les tenia al voltant de la seva cintura, ella al voltant del seu cap. L’explicació que van donar als metges va ser que aquella nit s’havien trobat per a un sopar romàntic en un restaurant. Durant el sopar, esglaiada per la passió, la dona es amagar sota la taula per a administrar sexe oral a l’home. Durant l’acte ella va patir un atac epilèptic que li va fer mossegar fortament el membre de l’home i sacsejar-lo de costat a costat. En plena desesperació i agonia de dolor, l’home va agafar una forquilla i va punxar repetidament el cap de la dona fins que ella ho va soltar. 




Demano disculpes… necessito uns segons per recuperar-me… sobretot de la frase que assegura que la dona va “sacsejar-lo de costat a costat”. I la forquilla? M’imagino al maître cridant: “tapa-li el nas, tapa-li el nas!!!!”.

4ª Història.

En la sala d’urgències d’un hospital de North Carolina, una dona d’edat es va queixar que de la seva vulva li sortien brots de plantes. Una investigació va revelar que tenia una patata de certa grandària allotjada dintre de la vagina. La pacient de sobte va recordar que l’havia col·locat allà un parell de setmanes abans perquè creia que se li sortia l’úter. 

No sé per quina raó he recordat aquella cançó de La Trinca: diu la teoria de l’evolució, que venim dels micos, quina aberració! I és evident que l’home ve de la patata, de la patata, de la patata.

Espero que a ningú se li acudís fer una truita.

5ª Història.

En Cambridge, Massachussets, un home va arribar a la sala d’urgències queixant-se d’una erecció permanent. Durant l’examen l’home va confessar als metges que havia visitat molts bordells mentre estava 
de vacances a Cuba. En un d’ells li havien donat una crema erèctil que li ajudaria a mantenir la rigidesa. Encara que li havien advertit 
d’usar-la amb moderació, ell la va gaudir tant que la va usar més i més. 
Quan finalment va arribar a la sala d’urgències, les venes i artèries del seu penis s’havien dilatat i els seus testicles s’havien inflat amb proporcions 
majúscules. L’única cosa que els metges van poder fer va ser receptar-li 
analgèsics i dir-li que el seu membre tornaria al seu estat normal en uns pocs dies. Van afegir que gaudís de la seva erecció mentre durés perquè seria la darrera que tindria.

I jo que creia que l’únic interessant de Massachussets era que en les pelis queien meteorits. Ara resulta que els Massachussents són especialistes en muntar tendes de campanya. I sense anar al Decathlon. 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s