Macdonalitzes el teu lleure?

Llegeixo, no amb sorpresa perquè més o menys són les dades de cada any, però sí amb decepció, les estadístiques de Barlovento Comunicación sobre consum televisiu que publica El Periódico: “El consum de televisió ha tornat a créixer el 2011 fins a arribar als 239 minuts per persona i dia, cinc minuts més que el 2010, segons es desprèn de l’Anàlisi Televisiva 2011, un estudi dut a terme per Barlovento Comunicación, amb dades fins al 28 de desembre”.

Dues consideracions. La primera és que això és la mitjana i, en conseqüència, hi ha persones que lliguen el seu cervell a la televisió més d’aquestes quatre hores diàries. La segona consideració és simplement de sentit comú: si dormim unes vuit hores i treballem vuit hores més, ens queden vuit hores de temps lliure. Si dediquem quatre hores diàries a veure la televisió, això significa que només ens queden 240 minuts diaris per… viure? Ah, que treballar també és viure? Si ets rei, evidentment sí. El rei no compta? D’acord però segur que veu la tele.

Certament crec que un dels reptes més importants del segle XXI és la gestió del lleure. Tanmateix, entre tots l’estem malmetent cada cop més.

D’una banda l’hem situat en un territori d’una completa americanització. Quantes tardes passen les famílies en els centres comercials on tot l’oci està destinat al consum més salvatge? Aquesta McDonalització de la vida familiar tinc la impressió que no afavoreix la seva cohesió. I és que, quan el dilluns se’ls demana als nens en els escoles que dibuixin el que han fet el cap de setmana, estic segur que molts dediquen la seva creativitat a dibuixar una botiga de Zara o un Whopper doble amb formatge.

D’altra banda, hem de pensar en tot el que deixem de fer mentre estem quatre hores diàries davant de la petita pantalla (fer esport, passejar, parlar, escoltar música, enamorar-nos, desenamorar-nos, pagar peatges, explicar acudits dolents, cantar en un karaoke o, el millor de tot, escriure en un bloc).

No obstant, una dada no acaba de condemnar-nos del tot. Espanya no és el país de la UE amb més consum televisiu. Aquest dubtós honor, segons un estudi realitzat per Aegis Media Expert, el té Itàlia amb 309 minuts per persona i dia. Tot plegat és molt trist si considerem que en els països mediterranis gaudim del millor temps de tota Europa, fet que invita a sortir de casa.

Sé que molts penseu que els jubilats són els que fan que augmentin aquestes estadístiques. Potser és així però, veient les activitats (moltes gratuïtes) que s’organitzen específicament per a la tercera edat, em sembla un sacrilegi dedicar els darrers anys d’una vida a veure Sálvame. Perquè, ironies de la vida, veure quatre hores diàries la televisió no et salva, ans al contrari, et condemna a l’actitud més parasitària. Jubilats del món! Si el reuma, l’artrosi i els genolls ho permeten, sortiu de casa! 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s