Collons, quin fred!

La frase més repetida aquests dies és: Collons, quin fred. Si no sabeu què dir, trobareu l’empatia d’aquells que us envolten si la pronuncieu. A partir d’aquestes tres paraules màgiques notareu que diverses persones s’afegiran a la conversa i us oferiran gratuïtament una conferència sobre meteorologia.

Doncs, sí. Fa molt fred. Són dies de patriotisme perquè és en aquests moments quan penses que haver nascut a Catalunya constitueix un màgic obsequi del destí. Al cap i a la fi, són tan sols uns dies. Ara pensa en els senyors i senyores siberians. La loteria de l’atzar t’ha situat en el congelador del planeta. Pots haver nascut a Sarrià de Ter, a Vic o, fins i tot, a Cornellà. Però, no. Un dia t’aixeques i penses: es pot saber qui ha tingut els pebrots de fer-me néixer a Sibèria? Sense cap Mercadona a prop? Sense cap IKEA? Sense una trista Ronda Litoral per passar el temps en un embús? No, definitivament, no vull ser siberià.

Per exemple, em pregunto: allà tenen llei antitabac? Aquests dies ser fumador a Catalunya constitueix tota una heroïcitat però allà és un suïcidi. S’ha d’estar absolutament enganxat a la nicotina per sortir a fer una cigarreta. Imagina’t la foto: un paio sota vint anoraks del Decathlon siberià, amb uns guants d’esquimal fredolic, intentant encendre la seva merda de cigarreta. Déu ser més difícil que trobar vida intel·ligent en un plató d’Intereconomía.

I si fumar és un suïcidi, ja no et dic fer una pixadeta a la intempèrie que, abans de que el rajolí arribi al terra, ja s’ha congelat i l’únic que pots fer és posar-li un embolcall de Frigo dedo.

Sort que aquí tenim al nostre conseller d’interior, Felip Puig, que encara segueix buscant la neu desesperadament. Diuen que volia fer la roda de premsa des d’una cambra frigorífica de La Sirena per justificar la seva decisió d’enviar als nens a casa. I és que, el dijous passat a Barcelona, l’únic que va trobar pols blanca va ser el Kiko Matamoros. El senyor Puig és molt prudent. Tant que el divendres va enviar als mossos al Servei Català de Meteorologia per si tornaven a ficar la pota. De fet, crec que el nostre conseller fa servir tres preservatius. Un per si cau neu, un altre per si no cau neu, i el tercer per si es trenquen els dos primers. Mai se sap quines són les afectacions de les nevades.

Sí, fa molt fred. Ahir, per primera vegada, vaig sentir alguna cosa semblant a la compassió veient el Getafe-Real Madrid. Tots tenien el nas i les orelles vermelles. Semblava un partit entre la Unió Esportiva Nans de Jardí i el Real Deportivo Siete Enanitos. Arbitrava David el Gnomo. Per cert, vau veure com Pepe va tocar la pilota amb el braç i després es va portar les mans a la cara en mig de mostres de dolor? Aquesta anòmala distribució dels òrgans pel seu cos em porta a preguntar-me on tindrà el cervell.

Res, amics. Abrigueu-vos, acosteu-vos al radiador i, si podeu, gaudiu del fred que és gratis… de moment.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s