Disfressar-se de Naranjito és cool

Avui tinc ganes de riure. Després de la desfeta futbolística d’ahir necessitava airejar una mica el meu atrotinat cervell. Què he fet? Per primera vegada a la meva vida (ho prometo) he buscat el lloc web de la revista Hola. Volia veure un exèrcit de botox, de mansions, de banalitats absurdes disfressades de periodisme. Però, a més a més de tot això, he trobat un meravellós article sobre les tendències de moda masculina de l’hivern 2011-12 (sí, ja ho sé, l’article és més vell que l’ecografia en papir de la Marujita Díaz). I, he de dir, que m’han entrat unes ganes irreprimibles de que sigui dilluns per anar a comprar-me aquesta roba (mode irònic: ON).

Sé que sóc un complet ignorant d’aquest món amb tant glamour. Sé que resulta aconsellable no riure d’allò que no entens. Sé que són tendències i que aquestes peces de roba no sempre són a les botigues. Però també sé que tant se me’n fot.

1ª Fotografia:

Contesteu amb sinceritat. Aniríeu disfressats de Naranjito per demanar un crèdit al banc? Escolliríeu aquest vestit d’home per una primera cita? Hagués acceptat aquest vestit com a obsequi el Camps? Oi, que no? Si només heu de mirar-li la cara al model. Està defecant-se intel·lectualment en la família del dissenyador. Quin rostre de “séqueesticboperòaixòhauriad’estarprohibit”.

2ª Fotografia:

Això no són homes. Això són il·lusions òptiques. Doneu una ullada al del mig. No us fa mal la vista? A mi em recorden a aquelles mantes que tots els 600 tenien al maleter per anar a fer de “domingueros” a Castelldefels. Aquesta roba fa ferum de truita de patates. “És d’inspiració escocesa”, em dirà l’entès -. Doncs copiem la independència i no aquesta roba!

3ª Fotografia

No, definitivament, no em veig arribant al treball amb aquests abrics. Sobretot amb el segon d’esquerra a dreta en les dues fileres. Pobre ovella. Què haurà fet en les seves vides anteriors per acabar donant escalfor a un pijo sense criteri (i no ho dic pel pobre model, sinó per qui el compri).

Ho sento. Sóc de classe mitjana (al menys ho era abans de la reforma laboral). Compro en les rebaixes i no tinc estil. Però al menys no mato animals per vestir a bèsties. “Són sintètics”, – em tornarà a corregir l’expert”. I aleshores per què aquesta roba es tan cara?

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s