Rebuig i justícia poètica

Sempre he pensat que hi ha mena de lírica en el rebuig. Potser perquè he cregut que, tard o d’hora, hom es pot prendre alguna cosa semblant a una justícia poètica. Avui m’agradaria exposar tres casos on el rebuig va donar pas a una clara revenja pacífica.

 

THE COSBY SHOW

L’any 1984, la cadena de televisió nordamericana ABC va refusar el programa The Cosby Show (conegut al nostre país com La hora de Bill Cosby). La direcció va dir que reflectia una imatge irreal d’una família afroamericana). El protagonista, el doctor Cliff Huxtable, l’advocada Philicia Rashad i els seus cinc fills eren rics i ben educats. A més a més, van assegurar que s’ignoraven temes com el racisme. Segons l’ABC ningú estaria interessat en aquesta descripció tan poc realista d’una família afroamericana.

Després de la negativa, la cadena NBC va comprar la sèrie de la què es van enregistrar 197 episodis. I per desesperació dels responsables que la van rebutjar, va ser la sèrie més vista dels EEUU durant quatre anys. D’altra banda, aquest format va ser el precursor d’altres sèries d’èxit com El príncep de Bel Air.

 

OPERACIÓN TRIUNFO

Tot i que aquest programa mai m’ha agradat, he de reconèixer que ha estat tot un èxit d’audiència. El que és curiós del cas és que Gestmusic-Endemol va oferir el format tant a Tele 5, com a Antena 3, que el van rebutjar. Tots recordem els primers anys d’èxit a TVE. Això sí, mai els perdonaré la tabarra que m’ofereixen els David. David Bustamante desafina bastante. David Bisbal desafina normal. Ei, no us enfadeu fans dels triunfitos. És broma!

 

THE BEATLES

Tots podem suposar que l’èxit del Beatles va ser bufar i fer ampolles. La realitat va ser molt diferent. En els seus inicis van ser rebutjats per diferents discogràfiques, entre elles la Decca, que va voler corregir el seu error contractant als Rolling Stones. Va ser George Martin, un jove productor d’una subdivisió d’EMI, qui els va admetre per enregistrar un primer disc, encara que sota la condició de fer servir a un bateria més professional, lloc que en aquells dies ocupava Pete Best. A causa de diferències musicals i el suposat desinterès de Best amb el grup, els altres Beatles van decidir acomiadar-lo i reemplaçar-lo per Ringo Starr. El relat posterior ja la coneixem prou bé.

 

Aquestes històries tenen algun missatge ocult? No ho sé. O potser sí. Es bo recordar-les quan algú et rebutja. Has de pensar que la vida dóna moltes voltes i que aquesta justícia poètica a la qual adscrivim els nostres somnis, a vegades ens somriu.

 

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s