Tu no ens representes

Tu no ens representes. Tu, que esmicoles vidres, mobiliari urbà, que cremes contenidors i cafeteries. Tu, que assenyales amb pintura vermella una botiga de roba infantil perquè altres com tu trenquin l’aparador. Tu, que fas una botifarra a una mare que implora a dins. Tu, que ets antisistema per sistema i que no contribueixes a construir un sistema millor perquè tampoc pots fer de tu quelcom millor que ahir o abans d’ahir. Tu no ens representes.

Tu no ens representes. Tu, que dibuixes titulars impossibles, que manipules la veritat amb l’excusa d’una llibertat d’expressió mal entesa, que insultes a tort i a dret, que menysprees fins i tot l’excel·lència, que fas de la demagògia el teu hàbitat natural. Tu, que entens el periodisme com una mena de poder al servei de la mentida i la por. Tu no ens representes.

Tu no ens representes. Tu, que fiques la mà en diners públics, que fas de l’amistat una cosa perversa i interessada. Tu, que et creus indestructible, el més gran dels lladres, el més intocable dels estafadors. Tu, que ets un antisistema de guant blanc, que no trenca aparadors però que s’aprofita de la ingenuïtat d’una societat que li permet tot. Tu no ens representes.

Tu no ens representes. Tu, que has jugat amb els estalvis d’altres persones, que has arriscat tot i més perquè creies que tard o d’hora els poders et salvarien el cul, que has finançat somnis impossibles sense cap mena de respecte pel futur, que t’has lucrat amb l’esperança, que has traficat amb les drogues més addictives de totes: la supèrbia i la vanitat. Tu, camell del sistema financer. Tu no ens representes.

Tu no ens representes. Tu, que veus cada dia el teu putrefacte somriure reflectit en el mirall. Tu, que vens fum a quatre anys vista, que fabriques discursos profidén, que arreplegues dòcils ovelles perquè aplaudeixin el teu ego amb la llum dels flashos per testimoni. Tu, que mai has volgut servir, que t’has allunyat de la realitat real en un punt de no retorn, que inflames odis i pors, que abaixes al cap quan et convé i vens la teva ànima al diable que ofereixi un preu més alt. Tu no ens representes.

Potser ningú ens representa. O potser són milions. Potser són invisibles o potser els veiem a diari. Potser són lluny o potser a un metre. Potser no tenen veu o, si la tenen, potser estan callats. Potser ets tu. Potser som nosaltres. El que queda clar, és que ells no ens representen.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s