Estic assedegat


No hauria d’haver demanat unes patates braves. I no ho dic pel que engreixen.. que déu n’hi do. Ho dic perquè em crema la gola. Ja no ho puc suportar més. I la cervesa… on és? Fa mitja hora que li he dit al cambrer que em portés una. Freda i sense escuma ,-li he ordenat  amb el to de veu més amable que puc oferir -. Però, res. Encara espero… i la merda de salsa de les braves que m’està perforant la llengua.
I el cambrer? On s’ha fotut el tio? Ah, ja el veig. Petant la xerrada amb la cambrera. Des d’aquí podria rodar una peli. Es diria “vaig calent”. Perquè mira que arriba a ser fastigós. T’has adonat de com la mira? Si li està fent un forat a l’escot amb els ulls! El tio no es talla. Ben al contrari, la repassa de dalt a baix sense cap mena de vergonya. Si ho faig jo, estic segur que em posa una denúncia. Però aquestes rates de gimnàs és el que tenen. Que sí, que sí, musculitos, que t’ho dic a tu. Ni així em mira. Cambrer, si us plau! Res, aixeco la mà i com si sentís ploure. Deu ser la testosterona, o la nandrolona, o els esteroides, o la mare que el va matricular que el deixa sord. Collons, que estic assedegat! Però molt assedegat! Ara mateix no podria ni enganxar un segell amb la llengua. Estic per beure’m l’aigua de les flors aquestes tan cutres que han posat sobre la taula.
I el tio continua. Què li deu dir? Potser si paro atenció ho puc arribar a escoltar. Com es diu en anglès amor?, – pregunta ella -. No ho sé… amour? , -respon ell -.  Amour? Serà cateto el tio! Amour? És el que em fot. Tres carreres tinc. Tres! Ni pla Bolonya, ni tonteries! Periodisme, Psicologia i Dret. I no em menjo ni una rosca! Però l’imbècil aquest, que ni sap con es diu amor en anglès, ni és capaç de recordar que m’ha de portar la cervesa, segur que aquesta nit dorm acompanyat. És trist la vida d’un pagafantes com jo. I a sobre demano unes braves! Cambrer, si us plau, li he demanat una cervesa! Ei, sembla que m’ha escoltat. Que m’esperi? ,- em diu amb un gest d’entrenador de bàsquet que demana un temps mort -. Que m’esperi? Porto mitja hora esperant. Quina hora és… a veure… he entrat a quarts de cinc i ara… queden tres minuts per les cinc. Cagundéu! Ja no ho suporto més. Em moriré de deshidratació mentre l’idiota musculat li fa una neteja de genives a la cambrera. El cas és que la tia està molt bona. Suposo que si fos la meva companya de feina jo també li llençaria la canya. Tot i així, seria més professional. Perquè, si un client m’ha demanat una cervesa, el primer és el primer. Que la veus cada dia, home! No siguis així! Mira quina cara de pena que faig. Cambrer, si us plau, la cervesa!
Ja està! Em començo a marejar. Suposo que és un símptoma de la deshidratació. He de fer alguna cosa. M’aixeco? No. Si sóc un cagat. Vinga, va, m’aixeco. I després, què? Doncs, m’aixeco i li demano la cervesa. I si no et vol atendre? No ho sé… vinga m’aixeco. Ja sóc dempeus. M’apropo a la barra. Somriuen. No m’han vist encara. Passo per darrera d’ells. Crec que ara ja m’han vist, però estan tan flipats que no diuen res. Obro l’aixeta del barril de cervesa… apropo la boca i començo a beure. Uf, quin plaer… està freda… uuuuuffff…. glups… glups…. no sé si és la cervesa més bona que he provat però… uf, ja no podia més. I ara què? Ho celebraré amb un petó a la boca. Ella em mira. Jo li miro. M’apropo i li faig el petó més dolç de la meva vida. Després ja no recordo res. Ara només escolto el bip, bip d’aquesta maquineta d’hospital que assegura que el meu cor es continua movent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s