Tu ets la ciutat que duc a sobre

Barcelona

Totes les ciutats guarden semblances.

Són una i la mateixa.

Totes les ciutats tracen fronteres,

dibuixen carrers obscurs

i contaminen l’aire de somnis que jeuen en qualsevol vorera.

Les ciutats són testimonis de pactes silenciosos

que dissenyen futurs tancats en monstres de formigó.

Són rius d’asfalt on ofegar velles promeses.

Gàbies il·luminades per neons nerviosos.

Però també la ciutat ets tu.

Perquè tothom duu una ciutat a sobre,

com un equipatge ple de records antics,

en fotos impreses en blanc i negre

o en ferides que perduren a la pell.

Tu i jo som ciutats que volen per damunt dels coloms.

Tu i jo som petons en un semàfor a mig segon del verd.

Tu i jo sentim bategar els cors sota una samarreta

que vam comprar en una botiga del centre,

on la vida va més de pressa i el soroll vol ser música.

Totes les ciutats se semblen a tu,

que vas voler marxar-te per sempre,

ignorant que duus la ciutat a la butxaca.

Perquè totes les ciutats són la mateixa.

Ets tu qui la fas diferent.

En aquella cantonada on les esperes són llargues,

en aquella escala que vas pujar mil vegades,

en el vagó d’un metro solitari

on els ulls d’algú que ha perdut el vaixell

buscant la porta de sortida.

Tu ets la ciutat que mai he oblidat.

I a tu torno quan la ciutat s’oblida de mi.

Sovint em fa invisible,

i mut, i sord, i cec a la bellesa que m’envolta.

Per això et recordo, ciutat que em vas abandonar

com una amant gelosa.

Tu ets la ciutat que duc a sobre. 

Em pots seguir al Twitter @alexsocietat i també al Facebook

One comment

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s