Necessito més sushi

Restaurant xinés. Aromes de wok. Un televisor encès. El volum a zero. Subtítols de teletext. Una choni i un addicte al gimnàs dins d’un jacuzzi. Abraçades, petons, llum de peli dolenta de dissabte per la tarda. Tornem al plató. Un enorme cor al terra. Presentadora de disseny. La mateixa choni, la mare de la choni, algú que crida, nengs de castefa. Pensaments escrits, paraules que desfilen, ximpleries i estereotips. Algú que plora. Choni massa maquillada, massa cridanera, massa superficial, massa prescindible. Addicte al gimnàs i al mirall. Massa idiota, massa narcicista, massa prescindible. Quina merda és aquesta? Qui veu aquests programes? Que algú canviï el canal. O millor encara: que algú apagui la tele. Aquest no és el meu país. Aquesta no és la meva tele. Necessito més sushi. 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s