Bon cop de falç! Entrevista a Andreu González

Avui fa exactament un any que es va publicar Bon cop de falç! (Columna, 2011), obra que es va adjudicar el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica. Entrevisto el seu autor perquè ens doni el seu punt de vista sobre el boom de novel·la històrica al qual estem assistint i també perquè ens parli en general del seu llibre.

Bon cop de falç!, Lliures o morts, Victus,… Hi ha una moda de novel·la històrica ambientada a casa nostra?

La veritat és que, de novel·les històriques ambientades a Catalunya, sempre n’hi ha hagut. Potser el que s’està fent és corregir un dèficit, perquè em sembla que n’hi havia més d’ambientades en l’època medieval que no en l’edat moderna. Un fet curiós, perquè els segles XVII i XVIII queden més a la vora.

Hi ha cap diferència entre Bon cop de falç! i les altres novel·les que acabo d’esmentar?

La nostra novel·la aborda la guerra de Separació, Patriòtica o dels Segadors, que té lloc entre 1640 i 1652. En aquest sentit, és una obra insòlita, ja que les altres dues parlen de la desfeta i pèrdua de llibertats nacionals del 1714, més de mig segle després. Bon cop de falç! és l’únic llibre que ficciona la guerra de Separació, que és tant com dir el primer intent seriós d’anorrear Catalunya. En molts sentits, la guerra de Separació és un precedent de la de Secessió: un intent per part de la monarquia hispànica d’acabar amb les constitucions catalanes, una singularitat jurídica que constituïa el moll de l’os de la catalanitat.

Tinc entès que és una novel·la on surten grans episodis bèl·lics.

Hi surt el setge de Cambrils, un episodi de la guerra molt cruel, atès que els terços castellans van matar la meitat de la població malgrat que es va dir que la rendició era “a vides salves”. També em vaig poder donar el gust de novel·lar la resistència (poca) a Martorell, la ciutat on visc, i que va ser quarter general de Catalunya. I, sobretot, a Bon cop de falç! hi ha escenificada la batalla de Montjuïc (26 de gener de 1641), una de les més importants guanyades mai per un exèrcit català, i força desconeguda pel públic.

Molts lectors destaquen que l’agilitat, el ritme, és un dels punts forts de la vostra novel·la.

Això diuen, sí. Crec que els escriptors amb vocació comercial s’han d’esforçar perquè el lector no ho hagi de fer tant, per convertir l’obra en un page-turner. Si el lector no s’acaba una obra d’aquesta mena, has fracassat.

En alguna entrevista heu presentat el protagonista de Bon cop de falç! com una mena d’Alatriste a la catalana. Vol dir això que n’hi haurà una continuació?

Bé, hi estem treballant. No crec que doni per a tants episodis com la sèrie de Pérez Reverte, ja que nosaltres vam obrir un arc temporal molt ampli amb el primer llibre (12 anys) i no hi podem tornar. El que sí que farem serà abordar una època immediatament posterior tot fent servir personatges relacionats amb Joan Martí, el protagonista de Bon cop de falç! Ens donaríem per satisfets si el públic el rebés amb el mateix entusiasme que el seu precedent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s