I beg your pardon. Salvador Espriu i Blaumut

Ahir vaig anar al concert de Blaumut a Sitges. No cal dir que el directe d’aquest sensacional grup em va atrapar des del primer moment. A més a més, vam poder escoltar una cançó anomenada I beg your pardon que no surt al disc però que ja té un lloc d’honor entre els meus temes favorits. La lletra és d’un meravellós poema del Salvador Espriu. Us deixo aquest petit obsequi estival.

 

I BEG YOUR PARDON

 

Quan el centre del món

no ets ben bé tu

(per més que en tinguis la il·lusió),

si et desvetllaven enmig de la nit,

no vulguis preguntar-te per què vius:

distreu-te rosegant l’ungla d’un dit.

 

Quan el centre del món

queda tan lluny

de tu

que honestament

comences a saber que no ets ningú,

para’t per un moment

i venta al primer nas un cop de puny.

 

Problemes cada volta més esquius

et vénen a torbar la dolça son.

Sols et faltava ja, pel que tu dius,

llucar que no ets del tot centre del món.

 

Parent de Badalona o d’Istanbul,

tant si ets actiu com si fas el gandul,

en aquest nostre món sense demà

és molt difícil de guanyar-te el pa.

No et donaré ni el més petit consol,

et volaran un dia qualsevol.

Però entretant evita alguns transtorns,

posant-te ben cordats els pantalons.