Carta a Alícia Sánchez-Camacho

La-presidenta-del-PPC-Alicia-S_54414654637_53389389549_600_396

Benvolguda, o no, Alícia Sánchez-Camacho:

En primer lloc, benvinguda de nou a l’espai mediàtic després de les vacances. T’he trobat a faltar. Em posava davant de la tele i només veia sèries de qualitat, pel·lícules que tenia pendents des de feia temps i un munt de documentals sensacionals. Uf, quin pal. Estava més avorrit que Cañete en un restaurant vegetarià. Em faltava el teu somriure forçat, aquella empenta botoxiana que transforma el televisor de plasma en un televisor plasta, tal com a mi m’agrada. En resum, em congratulo de nou amb la teva presència magnètica que enganxaria millor encara les meves notes a la nevera que aquells imants que em regalen viatgers amics.

T’he vist molt maca al costat de la foto de la teva creuada… vull dir, campanya. “Els catalans som gent legal”. Dona… sí… molem un colló, però uns més que uns altres, oi?

Tot i així, no t’enfadis, no critico el teu esforç en que els espanyols ens estimin. Com a Cupido peperiana fas patxoca, però tampoc estaria gens malament que els convencis de que no ens toquin tant el que no sona. Que si un Estatut retallat, que si l’aeroport de El Prat, que si l’Ebre, que si el corredor mediterrani, que si la LOMCE, que si les seleccions catalanes, que si el port de Barcelona, que si el dèficit fiscal, que si Monago, que si Wert, que si la censura amb Victus… Molt, però molt, no ens estimen. I si, com dius, ens estimen, tenen una manera una mica estranya de demostrar-ho. Amb amics així no ens calen enemics.

Ah, per cert. Hi ha una coseta que m’ha deixat en fora de joc. Parlo del “Som 47 M”. Què vol dir això? Som 47 merdes? Som 47 monguers? Som 47 marujes? Crec que seria bo que ho deixessis clar que t’estàs referint a que sou 47 milionaris (jo diria més) que us esteu fent un raconet.

I acabo: que la màxima representant del PP a Catalunya es faci una foto amb unes lletres en negreta que diuen GENT LEGAL quan tots sabem on són o, on seran aviat, els Bárcenas, Matas, Fabra i els Gürtel Boys and the Wailers és el millor acudit de l’estiu.

 

Em pots seguir al Twitter: @alexsocietat i també al Facebook