Algunes consideracions sobre el procés català i aquest blog

1) No estic interessat en escoltar els arguments dels unionistes. Al menys, fins que es faci una consulta. La manca de voluntat política que provoca que els catalans no tinguem, de moment, l’oportunitat de votar, invalida qualsevol debat d’aquestes característiques.

2) Si es convoca la consulta, vull escoltar debats amb experts de TOTES les postures ideològiques. Vull tenir l’oportunitat de confirmar, o no, les meves idees. I vull que aquests debats siguin seriosos, sincers, honests, sense crits, amb educació i voluntat pedagògica. I vull que no em tractin com a menor d’edat o que insultin la meva intel·ligència (que tampoc és molta, s’ha de dir). No sóc economista, ni expert en relacions internacionals, però sospito que la independència de Catalunya no serà ni l’apocalipsi, ni el paradís a la Terra. Això ho sospita tothom, oi? 

3) Sóc independentista però no sóc més nacionalista que els que creuen que únicament són nacionalistes els que porten una estelada i no els que criden Arriba España. M’estimo Catalunya i en cap moment he sentit odi vers Espanya. En cap moment. Mai. Espanya seria un estat meravellós si es reinventés i si desapareguessin determinades actituds i ideologies. Crec que, com a estat, Catalunya tindria un gran potencial. Tanmateix, intento també veure els seus defectes. Que en té. I molts. Diuen que el nacionalisme es cura viatjant. Més aviat crec que el que es cura viatjant és la ignorància. Però potser estic equivocat.

4) Sóc conscient que tenim Millets i Pujols. Millet mereix tots els adjectius negatius presents al diccionari. Mai he votat a CiU. De fet, crec que mai ho faré. Tots aquells que em parlen de Pujol, com si volguessin rebatre els meus humils arguments, perden el temps. Però molt. Hi ha altres xoriços a Catalunya? I tant! És clar! A Can Brians hi ha molt d’espai encara.

5) Crec que ens hem precipitat amb el tema de la consulta. A vegades, les coses necessiten el seu temps. Tot i que, entenc a les persones que tenen pressa. Quan llegeixo el que ha dit Wert, Montoro o Margallo també m’entren les presses. Però…

6) No vull lliçons d’història. Estic cansat de Carles II, de Felip V, dels “experts” que diuen que Catalunya mai ha estat una nació, quan ni tan sols albiren la diferència entre país, nació o estat… Ja està, ja cansa. Si la realitat és un prisma, imagina’t la història. Totes les teories admeten punts de vista que les reforcen o que les invaliden. A partir d’aquí: carpe diem. I si t’agrada més l’Avinguda Madrid que Roger de Flor, perfecte. A mi m’agrada més Rambla de Catalunya (#AcuditMoltDolent). També estic molt i molt cansat d’aquells que creuen que ho saben tot sobre Catalunya quan, el més a prop que han estat d’aquí, va ser una vegada que van tastar la crema catalana (#UnAltreAcuditDolent). Ah, per cert. No m’agrada participar en debats on line. Sempre perdo.

7) Si us plau, que ningú em llenci a la cara l’argument de que sobre la independència de Catalunya ha de votar tota Espanya. És la idea més absurda que he escoltat mai (bé… tampoc ens precipitem… he escoltat altres pitjors). Imagineu-vos que a Burgos sorgeix un fort sentiment independentista. D’acord. Es fa la consulta a tota Espanya. A Burgos, pel que sigui, guanya el no i a la resta d’Espanya guanya el sí. Què fem? Puntada de peu? El que importa és el que ha dit Burgos, oi? Doncs això.

8) M’agrada escriure. Molt. No m’agrada escriure comentaris en blogs aliens (excepte quan és per felicitar). Si no t’agrada el que escric, tens tot el dret del món a passar olímpicament de mi. No hi tornis. Sóc demagog, oportunista, no tinc cap sentit de l’humor, manipulo, tergiverso i, fins i tot, sóc demagog, oportunista, no tinc cap sentit de l’humor, tergiverso i, fins i tot, EM REPETEIXO. Si no t’agrada el que escric, oblida’t d’aquest blog. Tampoc em demanis que et torni els diners perquè això es gratis. Escric sobre els temes que em surten del teclat i no he de donar explicacions a ningú.

9) Això sí. Si t’agrada escriure crec que, en comptes d’omplir de retrets els blogs aliens, el millor és que escriguis el teu propi blog. Prometo no fer de troll (tinc neurosis però estan controlades). Potser jo no t’agrado, però tu a mi, sí (veus? Torna la demagògia).

10) En definitiva, crec que vivim uns moments tan històrics com histèrics. Però, si és qüestió d’escollir, m’estimo més viure la Història i riure’m de la histèria.

Em pots seguir al Twitter: @alexsocietat i també al Facebook