Els homes-fera

ningú pertanya a ningú

Els homes-fera no descansen. Segueixen allà, conspirant maldats, inventant inferns, dissenyant amb ma de ferro noves amenaces.

Els homes-fera són minoria o, al menys, això sembla. No importa si responen a grans multituds o només constitueixen l’invent d’un inconscient col·lectiu que duu la por al seu ADN. Tanmateix, els homes-fera mai s’han anat. Han estat al bell mig de les converses de cafè o d’oficina. Perquè si alguna habilitat tenen és la de multiplicar-se com un eco que no acaba mai.

Els homes-fera no acaronen veritats. Tampoc els importa massa. Tendeixen a transformar la realitat en una joguina de plàstic barat, amb la qual poder jugar fins que es trenca. Són els homes-fera i ningú els discuteix aquest privilegi.

Els homes-fera són experts en l’art de la negació. Neguen per principi. Neguen per mandat diví d’un Déu que s’han inventat ells i que, com la resta de déus és immutable, inabastable, etern. Resulta impossible discutir el seu déu perquè, de fet, no se’n saben avenir amb el debat i amb la pluralitat. L’eviten perquè qüestiona els seus principis que ells volen indiscutibles.

Els homes-fera no dialoguen, no pacten, no negocien. Els homes-fera imposen, ordenen, et diuen què has de fer, què has de pensar, què has de sentir. Et diuen qui ets, com ets, com han sigut els que t’han precedit, què feien, què pensaven, què sentien.

I és que els homes-fera ho saben tot de tu. Això sí, tot i que saben què necessites, en el fons, per a ells, ets només un reflex òptic que deixes de veure quan tanques els ulls, un so esmorteït per unes oïdes que han dimitit d’escoltar. Ets l’alè que s’escapa per no tornar.

Són els homes-fera. Són allà. I, recorda, ho saben tot de tu.

Em pots seguir al Twitter: @alexsocietat i també al Facebook