Marhuenda està trist

Rajoy-medalla-Marhuenda

Marhuenda està trist. Pobret. Té mal d’amors. Diuen que li han vist perdut pels camins, buscant respostes a la deslleialtat del seu ídol. Què dic ídol! El seu semidéu! No, no. Tampoc. El seu amor, el seu desig, el seu mirall de passions: Mariano Rajoy Brey!

Pobre Marhuenda. S’ha passejat per tots els platós defensant la reforma de la llei d’avortament. Ha fet servir tot el seu arsenal en contra dels ateus, de les feministes, dels progres d’esquerra… i ara què? Per què? Quin mal li ha fet al seu home, al seu referent ideològic-sentimental? No, no pot ser. Què cruel que és el periodisme caspós. Hom posa tot l’interès en convertir-se en baluard de la dreta, en combregar amb rodes de molí, en inventar-se portades estrambòtiques, paranoiques, surrealistes i hiperbòliques i… què? Ara què? Per què Rajoy ha actuat amb aquesta crueltat? Per què ha deixat Marhuenda amb el cul a l’aire i a nosaltres amb la pertorbadora imatge d’un Marhuenda amb el cul a l’aire? No, si us plau. Aquest gallec de dicció salivera no hauria de ser tan infinitament cruel. No vull ni imaginar-me què pot fer ara el Marhuenda com a amant gelós. Demanarà el carnet a Podemos? Li llençarà la canya a Pablo Iglesias? Acaronarà la seva cueta amb mirada luxuriosa? Li farà una neteja de genives al Pedro Sánchez per intentar que el Rajoy alimenti el monstre de la gelosia al seu interior?

Això promet. Vull veure el Marhuenda al següent debat. Potser no sigui a La Sexta. Potser li espera el plató de Sálvame, on entre llàgrimes, mocs i amb el seu tupè descabellat expliqui tots els detalls del seu amour fou per l’insigne estadista de mirada distreta. Oh, Shakespeare, em fas un cop de mà?

L´amor és com un fum, fet d´alenades de sospirs; quan s´esfuma és com un foc que guspireja; quan se´l refrena, és com un mar alimentat pel plor dels qui s´estimen”. Thanks, William!

Em pots seguir al Twitter: @alexsocietat i també al Facebook