Consells per omplir Plaça Catalunya

catalunya

Hi ha una dita de l’Espanya chauvinista que em fa molta gràcia: soy español, ¿a qué quieres qué te gane? Bé, no faré cap comentari. Tanmateix, proposo un altre eslògan: sóc independentista, quines carreteres, quins carrers o quines places vols que t’ompli? Perquè, amics de Societat Civil Catalana, o del PP, o de Ciutadans: no ho feu, no ens repteu a omplir Plaça Catalunya. És molt fàcil. Almenys per nosaltres. Són molts anys ja estalviant raons, arguments i somnis en el nostre compte. Vosaltres baixeu de la part alta de Barcelona per reivindicar que ningú us toqui cap privilegi. No teniu ni la més remota idea de què és una manifestació. No sabeu què és lluitar contra l’establert o contra un sistema injust. No esteu acostumats a reivindicar res en els carrers. No heu lluitat democràticament per existir. No teniu costum. Us manca múscul. Sé el que em dic. Us vaig veure el 12 d’octubre de l’any passat. Tornàveu de la vostra mani mida XS pujant Rambla de Catalunya amunt, els pater famílies amb vestits d’home i corbates, els adolescents amb roba de marca, les nenes petites amb llacets de color… com si fos una superboda superguai en un restaurant car. Perfecte. Cap problema. Suposo que és el vostre estil. Això sí, heu demostrat que no us mobilitzeu, que això de lluitar no va amb vosaltres, que sou uns panxacontents que ho teniu tot de cara. Però, això s’acaba. Ja queda poc.

Us donaré uns petits consells si voleu omplir Plaça Catalunya:

  1. Que Societat Civil Catalana no organitzi l’acte.
  2. Que el PP no organitzi l’acte.
  3. Que Ciutadans no organitzi l’acte.
  4. Torneu al primer punt.
  5. Que l’Iceta o la Chacón vagin directament al 6è punt.
  6. No hi ha sisè punt, com tampoc tercera via.

Potser aquests consells no serveixen encara per omplir Plaça Catalunya. Per si de cas, us donaré uns altres:

  1. Somieu desperts. Somiar ens fa humans. Somiar és un procés mental molt semblant a fer servir la imaginació i la imaginació ens atorga creativitat.
  2. Sigueu generosos amb la il·lusió. Tots necessitem il·lusió. És la millor benzina. Ara doneu una ullada a Alícia Sánchez-Camacho. Ho enteneu?
  3. Busqueu arguments. Arguments sòlids, recolzats amb dades serioses.
  4. Sigueu humils. De veritat creieu que convencereu els indecisos amb insults i prepotència?
  5. Emoció, ganes de viure un futur diferent, orgull, dignitat, fermesa…

I aquí m’aturo en les obvietats. Perquè resulta evident que són obvietats. Com el fet que ara mateix sou incapaços de mobilitzar-vos. Potser és perquè no us sentiu amenaçats, creieu que teniu tot guanyat. No canvieu, si us plau. Els llibres d’Història estan plens de panxacontents que van acabar despertant de cop.

Em pots seguir al Twitter: @alexsocietat i també al Facebook