Carta a un Gilitwitter

 

Benvolgut, o no, Gilitwitter:


T’escric perquè començo a estar una mica fart de tu. Ah, que no saps què és un Gilitwitter? No pateixis, t’ho explico. Un Gilitwitter és un ésser que, com a filosofia vital més important, té la d’entrar en fòrums, blocs, comptes de Twitter, Facebook i equivalents, amb la missió de fer saber a la resta del món que no li agrada el que fas o el que escrius. Gairebé sempre ho fa amb manca de respecte i d’educació (perdó per la reiteració). Ah, que tu no ets un Gilitwitter? Et proposo el meu test de detecció de Gilitwitters. Si ets capaç de respondre afirmativament a una sola de les següents qüestions consideraré que no ho ets. Vinga, amic d’escriure’m al Twitter o al meu bloc per compartir el fruit de les teves connexions neuronals: t’animes?


1)    Et conec d’alguna cosa?


2)    Ets un amic, conegut, saludat, familiar, parella, cap laboral, company de feina o alumne?


3)    Et segueixo al Twitter?


4)    Et tinc com a amic a Facebook?


5)    Et dec diners?


6)    He convidat a la teva parella a sopar sense que tu ho sabessis?


7)    T’he ratllat el cotxe?


8)    He fet malbé algun dels fascicles de la teva estimada col•lecció “Aviones de guerra” o equivalent?


9)    Estàs completament segur que m’interessa la teva opinió?


10)    Creus que dormiré malament a causa de les teves impertinències?


Què tal? Com ha anat? Que has respost negativament a totes? Doncs, queda clar que ets un Gilitwitter.
Mira, saps què passa? Que he aprés molt de poques persones i molt poc de moltes persones, sobretot quan es refugien en l’anonimat. Tanmateix, aquestes persones a les quals admiro, escolto, llegeixo, segueixo i m’ensenyen les admiro, escolto, llegeixo i segueixo amb devoció. Moltes no ho saben. Entre altres raons perquè les que són properes sí que s’adonen i les del món virtual… Bé, quan són del món virtual sempre em faig a mi mateix el test de Gilitwitter. I si no trobo cap resposta afirmativa, simplement, em refugio en el silenci. Això sí, si són persones públiques i fan declaracions que atempten contra tot allò en el que crec (que no és poc) llavors sí que escric el que la meva llibertat em permet. I si no agrada: ho sento. Que no em segueixin i tan amics. Faràs tu el mateix?