I ara parlem. Ara hem de convèncer

11-S-2012.2

I ara parlem. Ara hem de convèncer. Perquè la propera vegada serà de veritat. La propera vegada votarem tots: els independentistes, els unionistes, els federalistes i els que mai s’han interessat per la política però estaran disposats a fer una excepció. Hi serem tots. I, com hi serem tots, és necessari una pluja d’arguments, a favor i en contra. Però arguments seriosos, lluny de teatralitats absurdes i de demagògies barates. Arguments d’economistes, de juristes, d’experts en relacions internacionals, en benestar social, en sistemes educatius, en medicina, en cultura, en esports… Arguments de persones que, més enllà de les seves filiacions polítiques, fomentin un debat adult, madur i amb la intenció de convèncer, no amb la vocació de gestionar la por. És a dir, fora tertulians apocalíptics dels mitjans de comunicació durant un temps. Tots al racó de pensar.

És evident que aquest humil blogaire només és expert en sí mateix però quan parla amb persones que sabem més que ell (i a les què s’estima molt ,- això és una petita picada d’ull privada -.) aprèn molt. Per aquesta raó, l’humil blogaire que construeix dia a dia aquest petit espai, opina que ara necessitem que es faci pública, quan abans millor, la Constitució catalana. Tots els que hem assistit a les xerrades del Santiago Vidal sabem que la música sona molt bé. Sabem que aquells que estan darrera de la seva escriptura estan posant tota la professionalitat i la il·lusió del món perquè tinguem una Carta Magna moderna i molt més lligada a la societat. Però ens cal la lletra per poder mostrar orgullosos la nostra cançó. No deixem que Mas allargui les plebiscitàries fins quan li convingui. No deixem que baixi aquest capital de fermesa col·lectiva. Obliguem als nostres polítics a que prenguin partit (mai millor dit).

Ara cal parlar de que la gent no ha de patir per les pensions; de que ni el castellà, ni l’anglès, desapareixeran del sistema educatiu català; de que l’economia no s’enfonsarà; de que no vagarem per l’espai en busca d’inversors o d’un encaix en la Unió Europea, de que hi hauran moltes negociacions, molts pactes i molts acords perquè, com a catalans, també tenim el nostre poder de negociació, de que la nova Constitució procurarà que la política no sigui un espai on fer-se ric, de que la nova Constitució procurarà separar els tres poders, de que la nova Constitució procurarà establir eines perquè els ciutadans tinguin més veu en la composició dels tribunals; de que no hi haurà murs, sinó una societat oberta, moderna, cosmopolita i, especialment, DEMOCRÀTICA. I, sobretot, cal afirmar rotundament que el nou estat de Catalunya no serà el paradís, que com la resta de països europeus també haurem de lluitar contra l’atur, contra la pobresa i contra l’exclusió social. Que intentarem evitar que hi hagi corrupció, que intentarem sortir millor en els informes PISA, que intentarem apostar per la societat del coneixement, que intentarem que tornin tots aquells joves cervells que han hagut de marxar fora, que intentarem millorar el nostre coneixement de llengües estrangeres, que intentarem millorar el nostre model turístic, etc, etc, etc.

Aquests darrers anys hem augmentat la nostra autoestima. Portàvem molts anys demanant gairebé perdó per ser com som, per tenir el que tenim, per voler ser el que volíem ser. Ja no. S’ha acabat la puta, la Ramoneta i tots els seus parents. O això o ens oblidem de la il·lusió col·lectiva, de les manifestacions democràtiques més impressionants que molts han vist mai i tornem a somiar desperts, a queixar-nos i a fer culpables de la nostra sort als de sempre. Ara cal convèncer. Hi ha indecisos que ens estan esperant. Som-hi!

Em pots seguir al Twitter: @alexsocietat i també al Facebook