Sóc imbècil

alba

Em declaro oficialment imbècil. Sí, amb totes les lletres: I M B È C I L. Ja sé que s’ha de ser molt imbècil per arribar a aquesta imbècil conclusió però és el que té ser imbècil. Si fos intel·ligent no em declararia oficialment imbècil. Evitaria aquest acte tan cristià de pecat, culpa, confessió, penediment i penitència. Però, que voleu que us digui, sóc imbècil.

I per què sóc imbècil? Per diverses raons. He estudiat, he llegit, he viatjat, he visitat els millors museus, he vist centenars i centenars de pel·lícules, he escoltat a moltes persones brillants, discursos magnífics, conferències inoblidables i res, segueixo sent el mateix adult confús, desorientat i imbècil que no pot entendre el món en el què viu. Imbècil. Sóc imbècil. Ja ho he dit, oi?

Llegeixo que 50.000 persones han visitat la capella ardent de la Duquessa d’Alba. 50.000 persones? La meitat de l’aforament del Camp Nou ha visitat la capella ardent d’una aristòcrata que ha viscut molt per sobre de les nostres possibilitats, que ha rebut totes les subvencions del món per mantenir el seu patrimoni i les seves explotacions agràries, que tenia latifundis per tot arreu amb una extensió de 34.000 hectàrees i que ha acumulat un patrimoni de més de 3000 milions d’euros? 50.000 persones han volgut retre un homenatge a la seva persona? Ho sento. És la meva culpa. No ho entenc. Sóc imbècil.

Sóc imbècil perquè no encaixo en aquesta societat. No sé com fer-ho. Em costa arribar a entendre segons quines coses. Però és la meva culpa, no patiu. No entenc per què el govern central ens està prenent literalment el pèl i les enquestes diuen que tornaria a guanyar el PP. Ho sento, no ho entenc. No entenc que les enquestes diguin també que Podem entraria en el parlament català quan ni tan sols se sap qui serà el cap de llista. Que algú m’ho expliqui. No entenc per què els fiscals volen empaperar l’Artur Mas per posar urnes i que la gent voti. I no entenc per quina estranya raó 50.000 persones fan cua per veure la capella ardent de la Duquessa d’Alba. Una aristòcrata! Si és que la sola paraula, aristòcrata, pronunciada en el segle XXI fa nosa! Comte, duquessa, príncep, rei! Si sembla “Juego de tronos” versió spanish drama! No ho entenc! Sóc imbècil!

Miro el calendari. 2014. En Twitter veig el hashtag #adiosduquesa i em vull fondre en la meva profunda imbecil·litat com a única sortida a un món que no entenc.

Em pots seguir al Twitter: @alexsocietat i també al Facebook