Carta a Xavier García Albiol

albiol

Benvolgut, o no, Xavier García Albiol:

T’has equivocat de pel·lícula. Aquesta no tracta de bons contra dolents, no té res a veure amb una d’aquelles infàmies amb forma de relat pervers on el protagonista defensa un grup meravellós vers les accions d’un altre grup molt i molt dolent. El que ha succeït avui a París és la història de dos fills de puta que, alimentats per obscurs interessos, han atacat, no ja la llibertat d’expressió, sinó la llibertat en sí mateixa. Han intentat carregar-se amb merdoses bales la capacitat d’opinar, tot i que sigui amb uns dibuixets; la possibilitat de riure’s de tot i de tots; el sentit de l’humor que, per definició, està lligat a la intel·ligència i, en definitiva, han intentat torpedejar la convivència.

Aquesta pel·lícula tracta d’uns altres fills de puta que s’amaguen darrera de les religions, o dels discursos polítics, o dels interessos econòmics, o de tot alhora i més, per perpetuar l’odi com a forma de treure profit de vés a saber què. Tracta de fills de puta d’aquí o d’allà que, lluny d’apostar per fer pedagogia de la diversitat o del diàleg interreligiós, gestionen les passions més baixes per adoctrinar en un món tan maniqueu, com paranoic. I m’és ben igual si s’amaguen darrera de les religions, de les al·lucinacions distòpiques de determinats programes electorals o de titulars periodístics que busquen la confrontació. És una pel·lícula de mediocres, d’incapaços, de manipuladors de fireta que parlen de déus, de redempcions, de pecats, de culpes o de revenges. I m’importa més aviat poc si duen turbants, sotanes, kipàs o corbates. Els ciutadans anònims, els d’aquí i els d’allà, el que volem de veritat és conviure, amb els nostres déus o amb l’absència d’aquests. I que cap ideologia pretengui, ni per un segon, imposar-se per la violència a una altra. És així de simple.

No, aquesta pel·lícula no tracta de la immigració. Parla de la irresponsabilitat de molts líders que carreguen el seu Twitter amb exclusió i marginació. I que, incapaços de fer polítiques que millorin la societat que els ha tocat viure, només alimenten el foc de l’odi. Curiós fet quan parlen d’unitat o quan critiquen l’etnicisme del nacionalisme que no els agrada. No sé quin món volen. Potser un món on la gent es quedi allà on els ha tocat per naixement, sense que ningú tingui el dret de buscar-se la vida més enllà de fronteres físiques o mentals. Un món dividit pel color de la pell o per les seves creences religioses. Un món on la gent no pugui decidir perquè ja decideixen altres per nosaltres, oi? Potser és això. Potser ja han signat per nosaltres, els ciutadans que només volem viure en pau.

No, Xavier. No juguis a fer segons quins discursos en un dia com avui. És una ignomínia barroera. Perdona per la redundància.

Em pots seguir al Twitter @alexsocietat i també al Facebook