Carta a Wert

wert2

 

wert

Benvolgut, o no, ministre:

M’encanta la ficció. La ficció ens permet entendre la realitat. Té el poder d’allunyar-vos d’ella per poder contemplar-la a distància, amb una perspectiva que ens fa més savis. No nego que, a més a més, per construir ficció es necessiten certes dosis de creativitat. Es tracta de somiar un món diferent, amb les seves pròpies regles. Que vols que un periodista es posi una capa, els calçotets per fora, que voli i que sigui invencible sempre que estigui lluny de la kriptonita? Cap problema. T’inventes a Superman. Tens un somni en el què de cop i volta tothom es queda cec? Res, cap problema. Et dius Saramago i escrius un meravellós llibre. Que vols fer una continuació d’aquesta novel·la? Doncs escrius frases tan genials com aquesta: creo que no nos quedamos ciegos, creo que estamos ciegos, ciegos que ven, ciegos que, viendo, no ven. Cecs. Cecs de catalanofòbia que no veuen la realitat perquè no els hi agrada. Que no s’adonen de que no hi ha cap conflicte lingüístic a Catalunya. Cecs que són incapaços de comprendre que la immersió lingüística funciona. Que imaginen cues de gent que vol escolaritzar als seus fills en castellà quan la realitat ho desmenteix perquè es una manera barroera i cruel de negar competències en una llengua tan important a Catalunya com és el català. Cecs que governen. Ministres distòpics capaços d’imaginar-se realitats que no existeixen i que, en comptes d’alimentar enfrontaments, haurien de dimitir i dedicar-se a escriure ficció. Al menys en aquelles pàgines en blanc tindrien la possibilitat d’exorcitzar els seus odis, les seves repressions freudianes contra tot el que sigui català.

Benvolgut, o no, ministre: multiplica’t per zero. No serveixes. La teva llei és un desastre patètic, ridícul. No tens ni la més mínima idea del que necessita el sistema educatiu espanyol i, molt menys, el català. Torna a les tertúlies d’Intereconomía d’on no hauries d’haver sortit mai. Que et maquillin la cara, que t’envoltin d’altres exaltats com tu per la unitat d’Espanya, per Roberto Alcázar y Pedrín o per l’esperit de José Antonio. M’és ben igual amb quins fantasmes interiors estiguis en guerra. Però, si us plau, rendeix-te, deixa la cartera de ministre al terra i surt del ministeri amb els braços en alt. Estàs envoltat de realitat.

Em pots seguir al Twitter @alexsocietat i també al Facebook