El silenci de l’esquerra. La censura dels de sempre #TotCiutatMorta

ciutat

Com ens omplim la boca amb el concepte “llibertat d’expressió”, oi? Hola, defensors de la pau mundial i de la llibertat, que feu discursos que signaria qualsevol noia que volgués guanyar un certamen de Miss, però que a l’hora de la veritat guardeu silenci un dissabte a la nit quan mitja Catalunya no pot veure un documental sencer. On sou en aquests moments? A qui defenseu? On és l’esquerra en la què conceptualment crec però que, quan es tracta d’assumir responsabilitats presents o passades, té la mateixa autoritat moral que els silencis de Rajoy.

Aneu a la deriva. I és molt trist. Resulta decebedor que els discursos cada vegada més perdin la sintonia amb les accions. Ja sabem com és la dreta. Coneixem la seva prepotència, les seves manipulacions, l’ús i abús del poder. Ho porten a l’ADN des de que van guanyar aquella injusta guerra (perdó per la redundància). Bé, potser des de molt abans. Perquè sempre han existit persones o organitzacions que han fet i desfet amb la coartada d’un poder amic. Shakespeare en va ple d’aquests salvapàtries. I l’esquerra? L’esquerra defensava una utopia. Defensava als ingenus que creien que el món es podia canviar, que teníem possibilitats de revertir situacions injustes. Quina decepció!

Bé, potser hi ha una altra esquerra que espera darrera els grans partits. Estem atents perquè volem que cridi quan algun jutge posa la mà davant del projector, com feien alguns cures en els col·legis adoctrinadors amb les escenes de petons. O que faci alguna cosa perquè els hooligans eixelebrats no es vesteixin amb cap uniforme de la policia. O que denunciï la incompetència del sistema judicial i adopti mesures per millorar-lo. O que dimiteixi quan calgui com a resposta als valors pels quals els votants van confiar en ella. Esperem a aquesta esquerra per construir un nou estat.

Em pots seguir al Twitter @alexsocietat i també al Facebook