Carta a Alícia Sánchez-Camacho

camacho

cac

Benvolguda, o no, Alícia:

És una llàstima que et quedi tan poc temps en política. T’he de dir que m’has procurat grans estones de diversió llegint les teves declaracions. No sé què faré sense la teva perpètua mala llet, els teus “namés” i els recurrents “senyor Mas” amb veu de Rottenmeier. De veritat, et trobaré a faltar.

Quan no hi siguis, notaré la teva absència. I és que, no creguis, la demagògia, el cinisme i la memòria selectiva ocupen el seu espai.

Ara ets la gran defensora de la llibertat d’expressió? No recordo aquesta capacitat per aixecar la bandera de la lliure opinió quan l’equip del Polònia va fer aquell sensacional gag de la pel·lícula “El hundimiento”. Llavors va semblar que la llibertat d’expressió no t’acabava de fer el pes. Ara sí, oi? Ara trobes políticament correcte solidaritzar-te amb aquells que volen fer humor contra el poder que sigui: polític, religiós o de qualsevol mena. Quin cinisme! Tu, que fins i tot has censurat l’Info K del Club Super 3, ara defenses que la gent pugui fer sàtira del que desitgi. I escrius el teu tweet recolzant als mitjans de comunicació. Tu, que si poguessis hauries tancat TV3 ja fa molt de temps. Vinga, maca. No t’ho creus ni tu.

La libertad de prensa es un pilar de la democracia”. Efectivament, perquè permet criticar al poder. Sobretot quan és cínic, mentider o manipulador. La llibertat de premsa possibilita fer preguntes incòmodes que responsables polítics com tu haurien de respondre. Encara esperem tots, no ja una entrevista en profunditat, sinó la teva compareixença al Parlament perquè expliquis la veritat sobre La Camarga.

Et trobaré a faltar. Ho dic sense ironia… o no.

Em pots seguir al Twitter @alexsocietat i també al Facebook