Carta a Albert Fisherman #PescadorDeMerluzos

rivera

Benvolgut, o no, Albert Fisherman:

Em deixes que doni una petita ullada a la Viquipèdia?

La metàfora (del grec metaphorá, ‘translació, metàfora’) és un dels recursos literaris més importants. Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l’altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que a la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions.

És a dir, comparar seria dir: ets més tonto que pessigar vidres. En canvi, un exemple de metàfora seria: segueix així i guanyaràs el premi Forrest Gump d’or. Bé… no sé si això és una metàfora però fa gràcia… crec.

Per què a Ciutadans teniu tanta dèria per les metàfores? De fet, a tots els demagogs us encanten les metàfores. Digo pero no digo que digo porque si digo lo que digo me acusan de mentir pero si digo sin decir en mí, tan alta vida espero que vivo porque no vivo y muero porque no muero. No sé si m’explico… Potser no. El cas és que no és la primera vegada que algú s’equivoca fent us de les metàfores. No sé si recordes a Sofía Mazagatos. Encara ric pensant en que va dir que “es importante estar en el candelabro”. Si vols treballar d’espelma, va encertar. I què em dius de la Marujita Díaz? “Yo no nado en la ambulancia”.

En resum, nano, has de vigilar les teves metàfores perquè se’t veu una miqueta sobradet. Si vols tocar el cel amb les mans i amb la teva mirada despullar mentides, et queda un llarg camí per créixer. Mira, m’han sortit tres metàfores en una sola frase. No, si al final els de Ciutadans em buscareu per donar-vos inspiració. Ei, no et facis il·lusions. Sóc indepe perquè el meu temps val or. Una altra metàfora!

Vinga, va, deixa’m que m’acomiadi amb un petit acudit sobre les metàfores:

Hi havia una vegada una família que vivia en un apartament molt petit. Per tenir relacions íntimes la parella va haver d’inventar algunes metàfores a fi que ningú s’adonés. Un dia el pare li va dir a la seva filla menor: filleta, veu i digues-li a la teva mare que vull escriure una carta en la seva màquina d’escriure. La nena va obeir l’ordre del pare. La mare va respondre: diga-li al papa que la màquina d’escriure ara es troba tacada de tinta vermella, quan estigui neta jo li avisaré.

Després d’uns dies, la mare va demanar a la filla que li digués al seu pare que la màquina d’escriure ja estava neta. Llavors, el pare va respondre: la carta que necessitava escriure en la seva màquina ja l’he escrit a mà.

Em pots seguir al Twitter @alexsocietat i també al Facebook