Vull el CD de La Camarga a l’iTunes

cd

Ai, quins nervis, si us plau! Estic neguitós, impacient, inquiet… Vull que el CD de La Camarga estigui disponible ja a l’iTunes, amb el llibret, les cançons extres i el making off (sobretot el making off). Estic frisós per saber el contingut de la conversa. De què van parlar dues pijes en un restaurant del carrer Aribau? De què van parlar Miss Namés i l’ex del fill de l’amo que tan interès ha despertat durant aquests mesos? Potser de filosofia. És possible que hagin estat tractant la visió de la vida de Schopenhauer. Ja sé que no era el tipus més divertit del món però potser a l’Alícia li agrada la seva pràctica de la compassió o la Vicky és una ferm defensora de l’autonegació del jo. No siguem malpensats. Quan es faci públic el contingut del CD potser trontollen les bases del pensament modern i, a partir d’ara, s’estudia a les facultats de filosofia.

El cas és que tinc moltes ganes d’escoltar la conversa. De fet, crec molt en la narrativa transmèdia. Estic convençut que aquesta conversa pot donar molt de si. Veig una versió teatral a càrrec de la Fura del Baus amb sang, gent despullada i sexe, molt de sexe. El musical té pinta de bolero. “Ya te olvidé, ya estás muy lejos de mí. Tú lo lograste con herirme, lastimarme y convertirme en no sé qué. Me atrapaste, me tuviste entre tus manos. Me enseñaste lo inhumano y lo infeliz que puedes ser”. No us imagineu a la Vicky cantant això, amb un projecció darrera de Pujol Jr. i Miss Namés en un costat? Què maca quedaria després la rèplica camachil amb un cover de Fórmula V: “Cuéntame como te ha ido si has conocido la felicidad. Cómo estás sin un amigo te has convencido que yo tenía razón. Es igual, vente conmigo aún sigue vivo tu amor en mi corazón”.

I la peli? La peli seria de l’Albert Serra: avorrida, prepotent i autoparòdica, com elles. La novel·la no la tinc tan clara. L’Empar Moliner ens faria riure molt, el Quim Monzó ho petaria… No ho sé… Potser quan sapiguem el contingut exacte, acabem de completar l’estratègia transmèdia. Mentrestant, no ens camarguem la vida.

Em pots seguir al Twitter @alexsocietat i també al Facebook