Carta a Santi Vidal

vidal

Benvolgut, Santi Vidal:

Val a dir que et vaig conèixer a la televisió. Sí, ja ho sé, no és el millor lloc per conèixer algú. Però encara recordo aquella sensacional sèrie de TV3 que es deia “Jutjats”. Allà va ser la primera vegada que et vaig veure, amb el teu discurs progressista, sensat, raonable. Un discurs que no tenia res a veure amb aquells jutges encantats d’haver-se conegut als què tan acostumats estàvem.

Quin país, oi? Com s’omple la boca parlant de democràcia quan, precisament, el que més li manca és cultura democràtica. A tu t’han expulsat per somiar. Per imaginar-te, amb els teus coneixements jurídics, com podria ser un nou estat. La versió oficial és que t’expulsen per ser promiscu amb la sacrosanta Constitució. Perquè, pel que sembla, tots l’hem jurat fidelitat eterna, pels segles dels segles, fins i tot de pensament. No sé tu però jo, per edat, no la vaig votar i passo dels quaranta. D’aquí alguns anys ja no quedarà ningú dels què van tenir la possibilitat de votar-la. Però, els de sempre, s’agafaran a ella per no perdre privilegis. I és que aquesta Constitució els ha permès continuar fent i desfent amb la coartada de la unitat d’Espanya. Què trist resulta tot plegat quan aquesta unitat significa, entre altres coses, negar la diversitat. Units vol dir que s’ha de viure sota el seu projecte, sense cap possibilitat de negociació o de pacte. Si fins i tot es neguen sentiments que vagin més enllà dels seus.

Doncs sí, Santi, t’han prohibit somiar i plasmar-ho en uns papers. T’han prohibit demostrar que una nova Constitució és possible, que només cal actualitzar-la, modernitzar-la, agafar unes altres referències perquè sigui més propera a les necessitats dels nous temps. No els hi agrada que algú provi que la seva ja no serveix, que és paper mullat quan el que ha primat és el “sálvese quién pueda”. Expulsat per escriure en el teu temps lliure. Quin país, Santi. Quina merda de país.

La meva capacitat per a la sorpresa s’està ampliant. Quan semblava que ja s’havia arribat als límits del que és raonable, es demostra de nou que els rècords estan per superar-se. Ja no sé quina serà la seva propera estratègia per evitar que construïm un nou estat. Haurem d’inventar-nos algun codi nou, una mena de llenguatge secret que els costi desencriptar. I és que tot va camí de que els tribunals acabin prohibint, no ja les manifestacions explícites del desig d’independència, sinó el simple pensament. Big Brother is here.

Em pots seguir al Twitter @alexsocietat i també al Facebook

 

Anuncis