Autoretrat d’un mascle alfa

2385_t1

No sé per què em vols deixar. Suposo que ha arribat aquell moment en el què he fet alguna cosa malament però, si et dic la veritat, no em sé avenir. Treballo com un burro perquè tu no ho hagis de fer. Vull que estiguis tot el dia a casa, que gaudeixis de la llar que t’he comprat, de la cuina que t’he ampliat, que si vols parlis amb les teves amigues… Bé… les teves amigues… M’agrada que vagis amb elles al gimnàs i a la perruqueria però no suporto veure’t amb elles a totes hores. No tens suficient amb mi? Els meus amics del bar sempre m’han dit que sóc un paio graciós, que explico els millors acudits i que, amb unes cervesetes a sobre, sóc encara més divertit. Gairebé mai arribo a casa borratxo. De tant en tant… un cop per setmana, però res més. Els homes tenim dret a fer unes canyes… No ho sé… necessitem relaxar-nos. Ens passem tot el dia treballant i ens agrada prendre alguna cosa després de la feina. Que algun dia m’he passat? Suposo… però tinc unes borratxeres més aviat tranquil·les. Mai trenco res… ni t’he posat la mà a sobre. Sí que arribo a vegades una mica tard i que t’agafo ja al llit. I ja sé que no sempre t’agrada… ja saps… que et desperti per… Tens raó… però sóc un mascle, molt mascle. Ja sabies com era quan et vas casar amb mi. I sóc conscient que alguna vegada he tingut alguna relliscada amb altres dones però ha estat, precisament, per no despertar-te. Mai m’enamoro d’elles. Jo tan sols estic enamorat de tu. Perquè, per a mi, ets la millor dona del món.

Et queixes que no faig cap feina de la casa però és que a tu se’t donen millor. Que sigui enginyer informàtic no significa que sàpiga posar una rentadora. No té res a veure. Posar una rentadora és molt més difícil que el que faig cada dia a la feina. On va a parar! Escollir entre… quants? Dotze programes? Impossible. I després posar la quantitat justa de detergent. I ara! Jo et dissenyo una xarxa informàtica però això no em veig capaç. I ja no parlem de la planxa, de cuinar, de fer la compra… Que va… No em veig capaç. Totes aquestes tasques les fas tu millor que jo. Suposo que és quelcom biològic. Els homes no estem preparats per aquestes coses. És com l’educació dels fills. Ho feu molt millor vosaltres. Teniu més paciència, sou més sensibles… Ja sé que mai he parlat amb la tutora del Marc i que no he anat a cap reunió de pares però és que m’agafa a l’hora del bar i em sap greu quedar malament amb els meus amics. De tant en tant fem partidetes de cartes i no puc desfer els equips.

En resum, no sé per quina raó em vols deixar. Ja poden passar segles i segles que mai entendré a les dones. A vegades sembleu d’un altre món.

Nota a peu de pàgina: aquesta és una història de ficció (i també de fricció). Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència… o no. Qualsevol semblança amb mi, seria una putada (disculpeu el meu llenguatge).

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook