L’apocalipsi segons el PP

pp

Benvolgut, o no, creatiu ppublicitari:

Quatre anys de carrera. Quatre anys! Quatre anys estudiant publicitat per acabar així?

El món dels detergents que netegen taques de xocolata en la roba de nens entremaliats no ha de ser especialment fàcil per a un creatiu. Dissenyar una campanya per a un producte antihemorroides tampoc ha de resultar agradable. Tanmateix, tenir la mala sort de ser contractat per publicitar el full de ruta del PPC, ha de posar necessàriament a prova tots els coneixements adquirits durant els quatre anys del grau. I és que la seva proposta té menys partidaris que el professor d’anglès d’Ana Botella. Com es poden amagar les mancances de “Namés” Sánchez-Camacho o el pijodinar de La Camarga? Com es poden vendre els acudits d’Enric Millo que, la darrera que va fer gràcia, va ser quan va eructar prenent un biberó? Impossible. Ni les millors agències del món podrien publicitar un partit com el PP, que ha fet del no sistemàtic el seu veritable full de ruta, que ha utilitzat totes les eines al seu abast per prohibir urnes, que ha alimentat l’anticatalanisme fins a convertir-ho en tendència social o que ha fet el ridícul a escala internacional (relaxing cup of café con leche).

I ara ens arriba el seu darrer insult a la intel·ligència col·lectiva: comparar una carretera amb línia continua i l’erupció d’un volcà. ¡Bravo, chaval! Ja pots anunciar al món que ets molt enginyós i que els anys d’estudi ja estan amortitzats. Ja sé que aquesta comparació també podria servir per anunciar laxants o medicaments per evitar l’ardor d’estomac però, en tot cas, enhorabona. Era la darrera comparació que faltava. Ara el procés d’independència és com l’erupció d’un volcà, és l’apocalipsi, l’infern que ens inunda de lava. Ens hem perdut per l’espai i hem vagat a la deriva pels segles dels segles, hem viscut en illes solitàries com en Robinson Crusoe i ara som el Vesubi i la Garrotxa és Pompeia. Això sí, jo et diria que t’has confós de pel·lícula. Tot plegat és Independence Day i no Volcano.

Per cert, el fet que la carretera sigui de línia continua i no permeti fer avançaments per l’esquerra és quelcom freudià, oi?

Deixa’m que m’acomiadi amb una frase d’Enrique Lihn: si el paradís terrenal fos així, igualment il·legible, l’infern seria preferible al sorollós país que mai trenca el seu silenci.

Em pots seguir al Twitter @alexsocietat i també al Facebook