La culpa és de…

interrogante-1

  • La culpa és dels videojocs.
  • Què dius? La culpa és de les sèries de televisió.
  • Sí, de tota la televisió.
  • No estic d’acord. La culpa és dels videojocs.
  • Això ja s’ha dit.
  • Ah, sí?
  • La culpa és de la manca de comunicació.
  • Disculpa? No t’he escoltat.
  • Doncs això. La culpa és dels que no escolten.
  • No ho crec. La culpa és dels professors.
  • Això sempre.
  • I del sistema educatiu.
  • També.
  • I dels polítics. Ja s’ha dit?
  • No. Encara no s’ha dit.
  • Doncs això. La culpa és dels polítics.
  • Sobretot dels independentistes.
  • No estic gens d’acord. La culpa és dels fatxes.
  • I dels federalistes.
  • I dels ecologistes.
  • I dels equilibristes.
  • I de tot el que acaba amb istes.
  • Especialment si són islamistes.
  • O racistes.
  • O equilibristes.
  • Ja s’ha dit, nano.
  • La culpa és dels pares.
  • I de les mares.
  • I dels iaios i iaies.
  • I dels tiets i tietes.
  • La família no té cap culpa. La culpa és dels psicòlegs.
  • Dels psicòlegs? La culpa és dels psiquiatres.
  • I dels tertulians que juguen a ser psicòlegs, i psiquiatres, i sociòlegs, i economistes, i alarmistes…
  • I equilibristes.
  • Que et callis!
  • La culpa no és de ningú. Són coses que passen. No tot té explicació. Volem que en el món les coses que passen sempre tinguin una causa però… i si no hi ha resposta?
  • La culpa és dels que escriuen blogs quan no tenen res a dir per explicar allò que no entenen i que, fins i tot, es permeten fer el luxe de…
  • De fer servir alguna cosa semblant a l’humor en moments tan durs com aquest.
  • La culpa és d’ells. I dels usuaris de les xarxes socials. I dels escriptors. I dels periodistes.
  • En resum: la culpa no és meva. És d’ells.

Em pots seguir al Twitter @alexsocietat i també al Facebook