Relaxa’t, pepero. Relaxa’t

ramos

Benvolgut, o no, Emilio:

Molts, de petits, volíem ser Superman. I no per dur els calçotets per fora sinó per tenir molta força i salvar el món. Sí, ja sé que pels peperos de salvar el món ja s’encarrega la troica però deixa’m que recordi la meva infantesa amb un cert romanticisme.

Al créixer t’adones que no pots ser Superman i que les teves accions heroiques passen sobretot per arribar al darrer dia de mes amb més o menys dignitat. Per aquest motiu em sobten les teves paraules. Potser tu volies ser el “Cid campeador” de petit, en comptes de Superman (cadascú té els seus referents) però el que em resulta sorprenent és que aquesta empenta guerrera tingui continuïtat a la teva edat. Et veig massa calb per ser un preadolescent i per realitzar soflames nacionalistes com les següents: contra el separatismo, ni un paso atrás. ¡Legionarios a luchar! ¡Legionarios a morir por España! De veritat, Emilio, em fas patir. Et trobes bé? Has vist totes les temporades de “Joc de trons” seguides? Tens massa feina i fa temps que no agafes vacances?

No cal que ningú mori per Espanya. Deixa això per les pel·lícules dolentes. Ja som bastant adults com per fer el ridícul d’aquesta manera. Aquí ningú té, en principi, cap trastorn d’estrès posttraumàtic. No venim de Vietnam. Venim de Cornellà, L’Hospitalet, Sant Llorenç de Munt o Blanes. No cal posar-se nerviós. Si continues així et pujarà la sang al cap i acabaràs com el protagonista de Taxi Driver: parlant amb el mirall en qualitat d’enemic. “¿Hablas conmigo? ¿Me lo dices a mí? Dime, ¿Es a mí, indepe? Entonces, ¿A quién demonios le hablas si no es a mí? Aquí no hay nadie más que yo. ¿Con quién puñeta crees que estás hablando?…”.

Deixa’m acabar, això sí, amb alguns consells perquè et relaxis i t’oblidis de treure el legionari que et viu a dins: sexe, esport, passejar, llegir, dieta sana i equilibrada i, sobretot, no miris les enquestes sobre els resultats electorals del PP el 27S.

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook