Alícia: ets patètica

camacho Benvolguda, o no, Alícia: Ets patètica. Molt patètica. Després de que s’airegessin els teus desitjos sexuals (amant fix-discontinu) en aquella conversa de La Camarga, després d’haver arribat a estranys acords econòmics amb Método 3, després d’haver perdut totes i cadascuna de les eleccions en les quals has participat, després d’haver obtingut amb el PPC els pitjors resultats electorals possibles en les municipals (1 alcalde), després de que totes les enquestes augurin que et fotràs una hòstia històrica el proper 27 de setembre i després d’haver proposat una llista de partits constitucionalistes que ha tingut el mateix èxit que el Kiko Rivera en un congrés de musicòlegs, no només no has dimitit, sinó que a més planteges una moció de censura al govern de l’Artur Mas que tots els grups parlamentaris han rebutjat. On has deixat la dignitat? Mai has pensat en l’Alícia que es passejarà pels carrers carregant amb el pes del major dels fracassos a les seves espatlles? Què més t’ha de succeir perquè entenguis que la teva vida política es va esgotar fa anys i que t’has de dedicar a unes altres tasques?

A mesura que vaig acumulant anys en la meva vida adulta hi ha fets que segueixen alimentant la meva capacitat per a la sorpresa. Per exemple, em causa la major de les perplexitats que pretenguis fer creure a l’electorat que a tu t’importa Catalunya. En quin moment de la teva vida et vas caure del cavall per arribar a pensar que els ciutadans som imbècils? Mai, mai, ni durant un sol segon has defensat Catalunya. Explica’ns com ho has fet! Quantes vegades t’has deixat veure en actes que fomentin la cultura catalana? A quants músics catalans has anat a escoltar en els seus concerts? Quantes exposicions amb empremta catalana has visitat? Quants sopars literaris o quants premis de les lletres catalanes han comptat amb la teva presència? Estan contents en el món casteller pel teu suport? I en el món de l’empresa? Has fet alguna cosa per donar a conèixer Catalunya a l’exterior? Ja no dic internacionalment sinó a Espanya? Has volgut participar en alguna iniciativa conjunta per trobar inversors deixant de banda interessos partidistes? Has intentat que la gent estimi Catalunya més enllà de les seves fronteres? Quin suport has donat a l’esport català? Ets coneguda entre els esportistes catalans per la teva empenta a l’hora de defensar els seus interessos? Has fet costat a la potent cuina catalana? Res! No has fet res! Al menys, mai t’he vist fer-ho. O acomiades al teu community manager o és que realment no has fotut brot.

Fes-me cas. Realitza una petita prova d’egosurfing: escriu les paraules Alícia Sánchez-Camacho a Google. El resultat és perquè qualsevol assessor d’imatge es llenci a les vies del tren. Tot és negatiu! El teu perfil digital donaria per cinc drames del Tennessee Williams! Així vols guanyar-te la confiança de l’electorat català? Ah, que el teu electorat el que vol és el millor per a Espanya. Doncs, llavors no entenc res. Perquè, en la vostra arquitectura mental, defensar Catalunya hauria de ser el mateix que defensar Espanya. I, si no has fet res per defensar Catalunya, creu-me: tampoc has fet res per defensar Espanya. O potser Catalunya no és Espanya. Llavors només em cal donar-te les gràcies per tot el que has fet pel bé del procés independentista. Mai t’estaré prou agraït.

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook