Iceta Jones pixapins

iceta

Benvolgut, o no, Miquel:

He mirat i remirat la teva fotografia i no acabo d’entendre el perquè. Anunciar que has arribat als 15.000 seguidors a Twitter està molt bé però la fotografia… calia? Vull dir… no tens amics que et diguin: Miquel, no ho facis? Tu saps la quantitat de “memes” que es poden fer? Ja comencen a circular els “Iceta Jones a la recerca del federalisme perdut”. I és que es tracta d’una imatge profundament impactant: barret Tomeu Penya low cost, tetes suades, samarreta pijama de peix al cove amb dèficit fiscal, hieratisme de nen que se sap fotografiat… Collons, Miquel: fas por!

No vull ser massa cruel perquè, al cap i a la fi, la fotografia em transmet certa ingenuïtat i això és bo. Segurament no tant en un polític però, tanmateix, crec que ser ingenu s’adscriu a una idea d’innocència sana i, què vols que et digui, en un món amb tants assessors d’imatge, resulta fins i tot entranyable veure un diputat que sembla el personatge divertit d’una pel·lícula PIXAR… o un Tadeo Jones pixapins.

El que em preocupa més és la frase: a partir d’ara… més contingut propi. Vols dir amb això que els teus pensaments anteriors no eren gaire propis? O és que amenaces amb fotografies més sorprenents encara? Hi ha una foto, però, que crec que mai podràs aconseguir: dos terços del Congrés i del Senat votant a favor d’un canvi constitucional que permeti una Espanya federal. És més, em permeto creuar una aposta amb tu: si aconsegueixes aquesta foto, em fas arribar el teu pijama, el barret i les ulleres de sol i em faig una foto. Ans al contrari, si arriba abans la independència, has de prometre que la foto i els teus complements descansaran en el Museu d’Història de Catalunya a fi de que les properes generacions et coneguin. Si ens quedem com ara… bé, si ens quedem com ara, hem begut oli, company.

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook