Carta a Inés Arrimadas, la chica de La Sexta

arrimadas

Benvolguda, o no, Inés:

Has fet bé en informar a l’opinió pública que ets “la de La Sexta”. Dic això perquè jo estava convençut que eres la del Disney Channel. D’aquesta manera, si alguna vegada et veig pel carrer, no t’aturaré per preguntar-te pel Mickey Mouse. Seria un moment estranyament violent que la noia de La Sexta em mirés amb aquella cara de Winnie the Pooh que se li posa quan parla de lo chachi piruli que serà conservar la ciutadania espanyola en el moment en el què Rajoy es ventili el Fons de Reserva de la Seguretat Social. Com molarà jubilar-se llavors amb un spanish DNI. És probable, fins i tot, que l’Albert Rivera tingui responsabilitats de govern. Tot i que, la veritat, tant se me’n fot. Espero que, en aquell moment, el meu DNI sigui català i vegi tot això com un bon veí. Ver, oír y callar.

Però no ens desviem del tema. El que vull és parlar de les teves aparicions televisives. Ja que no et puc fer preguntes sobre Disney Channel (i mira que m’hauria agradat) aprofitaré per resoldre dubtes sobre La Sexta. Ara que no ens escolta ningú: el Marhuenda està tan gras com sembla o és que té el tòrax caigut? Las patilles de l’Inda són de veritat o estan enganxades amb cola? És cert que en La Sexta veurem abans a un tertulià de Papua Guinea parlant sobre el procés independentista català que a un independentista català? Disculpa les preguntes però a aquestes alçades de la pel·lícula crec que coneixes millor el món de la televisió que la realitat catalana. I, no t’ofenguis, però si et veig pel carrer no t’aturaré perquè m’informis sobre Catalunya perquè alguna cosa em diu que t’importa de poc a molt poc, que podries ser diputada aquí o a Extremadura. És una opinió i puc estar equivocat però el fet d’empadronar-te a Barcelona en el 2010 i que siguis diputada des del 2012… no ho sé… em sona a aquests futbolistes que quan fitxen pel Barça diuen que han estat culers des de petits. En el teu cas seria: “jo sempre vaig voler ser catalana però vaig néixer a Jerez de la Frontera. Ah, i sóc del Barça”.

De l’entrevista que has concedit a El Mundo hi ha una frase que m’ha fet molta gràcia: “jo deixaria la política fora de les televisions, dels estadis i de les escoles”. Ja és estrany perquè a la biografia de la teva fitxa de diputada al Parlament de Catalunya hi ha un espai anomenat “trajectòria cívica i cultural”. I saps el que diu sobre tu? Tertuliana de diversos programes d’actualitat política en l’àmbit local, autonòmic i nacional. Curiosa manera de deixar la política fora de les televisions. Espero que, si algun dia et declares vegetariana, la teva fitxa de diputada no inclogui el Premi BGR The Burger Joint de Tampa, consistent en menjar la màxima quantitat d’hamburgueses en 10 minuts. Que, més o menys, és el temps que es triga a C’s a tenir un càrrec des de que pagues el primer rebut.

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook