Catalunya: no es pot #GemmaUbasart #Podem

ubasart

Benvolguda, o no, Gemma:

No podem, oi? No podem fer comprendre a alguns que som majors d’edat, que pensem per nosaltres mateixos, que podem analitzar la realitat i que no necessitem ingerències exteriors. És trist admetre la derrota de que duen en el seu codi genètic una mena d’actitud que barreja certa prepotència amb dosis de paternalisme gairebé insultants. Però, què vols que et digui, potser no és hora de recrear-se en el fracàs però sí de valorar l’escenari que ara s’obre i canviar el nom de la sopa de sigles per un “Catalunya: no es pot”.

No es pot, no. No es pot fer més pedagogia. Ja s’ha dit massa. Ja s’han explicat les raons i no ho volen comprendre. Tant se val si qui opina és de dretes, d’esquerres o d’un centre que mai ha existit. La incapacitat per dialogar (què dic per dialogar?), per ESCOLTAR la converteixen en ideologia, en raó d’estat, en la possibilitat de comparar allò que no entenen amb una recopilació dels pitjors moments de la Història: feixisme italià, nazisme alemany, terrorisme etarra… I quan no és així, dibuixen esborranys maldestres d’etnicismes d’altres segles, sense entendre res, absolutament res.

Ho sento per tu. Suposo que ha de ser dur acceptar segons quines coses. Però no, no es pot. No es pot acabar amb l’oligarquia tardofranquista espanyola. No se’n van ni amb aigua calenta. S’han fos en un estrany aliatge amb les estructures de l’estat. Te’ls trobes per tot arreu: en totes les administracions, en les grans empreses… Somriuen en la foto, fan el ridícul en entrevistes radiofòniques, s’inventen apocalipsis sense cap mena de vergonya, afirmen que estimen als catalans mentre recorren al TC qualsevol intent de fer política, ens volen espanyolitzar sense posar-se ni una mica vermells, insulten la nostra intel·ligència parlant en català durant la campanya electoral… No, no es pot canviar aquesta actitud. Ja s’ho faran.

I va venir el Pablo. Va venir a donar-nos lliçons morals amb el seu posat prepotent. I ens va dividir per barris o per origen. Va categoritzar-nos amb l’esperit d’un científic incapaç d’entendre per què no funciona el seu experiment. I, tal com va venir, se’n va anar. I després us va fer pam pam al cul. No, Gemma, no es pot.

I ara què? On queda ICV? On queda Podem? Quins missatges vostres poden fer trempar l’electorat? Quina cara posarà aquesta esquerra revolucionària i suposadament catalanista quan la CUP us avanci com un coet en capacitat de regeneració social i política? Serà divertit veure-ho.

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook