Amb la CUP en els talons

anaven-lents-perque-anaven-lluny-pelicula-del-27-s-cup-1442390014233

Benvolguts cupaires:

Val a dir que, en la meva opinió, el vostre anunci de la furgoneta amb el motor fet una merda va ser el millor de la passada campanya electoral. Simplement genial. Tanmateix, ara el començo a veure com una cruel broma. I és que, dos mesos després, la furgoneta encara no ha arribat al primer peatge. S’entén la metàfora? De bon rotllo, però tinc la impressió de que la ciutadania encara no ha vist en què esteu disposats realment a cedir en la vostra negociació amb Junts pel Sí. En política, com en la vida mateixa, hi ha molts peatges. Alguns ens veiem obligats a pagar-los si volem arribat ràpid i amb altres intentem agafar carreteres menys còmodes però sense cap cost. Com a conductors, és la nostra elecció, sempre absolutament respectable, però també hem de pensar en el passatge que duem en els seients del darrera. Ei, no us queixeu, podria haver escollit una metàfora marinera! No ho he fet perquè estic de les metàfores marineres del Mas fins el FLA. Per cert, ja sé que també Junts pel Sí podria cedir amb el tema de la presidència del Mas però, què voleu que us digui, sospito que 1.600.000 persones votant per obtenir 62 diputats, tenia bastant clar que seria Mas el candidat a president. Potser estic equivocat.

Val a dir també que no tinc res en contra vostra. De fet, crec que tindreu en la meva persona un futur votant. Això sí, com vosaltres tinc els meus dubtes. El tema assembleari és un d’ells. Per exemple, diuen que un camell és un cavall dissenyat per un comitè. Doncs bé, no vull que Catalunya sigui una provisional autonomia Montoritzada dissenyada lentament, molt lentament, per una assemblea, per molt democràtica que sigui. Crec que hi ha moments en els què les decisions les han de prendre els líders i que no tot es pot delegar en una assemblea. Treballo en equip i sé que a vegades s’agraeix la velocitat en les decisions. També puc estar equivocat en això.

D’altra banda, crec que sou unes persones, com ja heu demostrat, molt preparades per fer una tasca parlamentària extraordinàriament positiva. Però, llevat ERC i vosaltres, a l’esquerra catalana “ni está, ni se le espera”. De l’esquerra espanyola… millor no parlar.

En definitiva, decidiu el que decidiu serà respectable però us agrairia que no mantingueu més aquesta pel·lícula de suspens. Que Hitchcock podria haver rodat una amb vosaltres! “Amb la CUP en els talons” o alguna cosa semblant! Que ja són dos mesos! No heu notat que la veu del Montoro està esgotant les octaves amb aguts de soprano? Estic ben segur que és a causa del pes dels seus collons. Si aviat no podrem ni anar a les farmàcies per comprar preservatius i fer el maleït “Condom Challenge”!

Benvolguts cupaires, m’acomiado amb una enorme cançó del gran Quique González que crec que és molt adient:

Esto es lo que hay y

esto es lo que debes saber.

Ya te lo dije ayer.

Puedes ser el rey, puedes ser un tipo de ley.

¿Cuál es tu salto mortal?

¿Dónde iremos a parar,

caminando en círculos,

como ciegos afilando los colmillos?

No nos lo perdonará

no nos lo perdonará.

Será definitivo,

será para volver contigo otra vez.

Esto es lo que hay y

esto es lo que vas a aprender

a donde quieres llegar.

Puedes ver arder

la carretera bajo tus pies

con tal de regresar.

¿Dónde iremos a parar

calculando el vértigo

de los sueños que quedaron detenidos?

No nos lo perdonará,

no nos lo perdonará.

Será definitivo,

será para volver contigo otra vez.

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook