Foscor

kissing-head-590x330

Ell era tímid. No podia evitar la vermellor a les seves galtes quan es trobava davant d’una noia que li agradava. Aquella nit, però, tot havia estat diferent. Les quatre o cinc copes que s’havia pres en la discoteca d’estiu que freqüentava, li havien atorgat una mena de força interior que evitava la intromissió de la seva timidesa patològica. Ella no era tímida. Ben al contrari. A vegades queia malament a causa del seu tarannà excessivament obert amb els desconeguts. I és que, malgrat els seus evidents atractius, molts nois buscaven qualsevol excusa per no aprofundir en cap relació amb aquella noia que trepitjava massa fort.

Es van conèixer d’una forma molt arquetípica: l’amic d’un amic els presenta, intercanvi de petons, què prens, et demano el mateix, crec que t’he vist alguna vegada per aquí, no m’agrada ballar, si vols busquem un lloc més tranquil… El cas és que, quan el disc jockey va començar a punxar les típiques cançons de borratxo per avisar que el local tancaria en breu, ella li va xiuxiuejar que els seus pares estaven de viatge i que podien anar a fer la darrera copa a casa seva. Ell es va quedar literalment mut. Però quan es van apropar els seus amics per dir-li que es marxaven, ell va accedir a acceptar l’oferiment de la noia. No va poder evitar que la traïdora escalfor a les seves galtes delatés els seus desitjos més obscurs.

La ciutat dormia quan van pujar al cotxe d’ell. Ella va abaixar la finestra i li va demanar que posés música. Es va decidir per un CD de balades que havia enregistrat per ocasions especials. Ella va riure perquè no s’esperava aquella mostra de romanticisme de tres al quart. Tot i així, ella va acariciar-li els cabells i un petó va volar pels aires fins arribar a col·lisionar amb la segona vermellor de les galtes d’ell. Quan van arribar al pis d’ella, la noia va preferir no encendre els llums. Potser no volia que qualsevol fotografia dels seus pares tallés el clima eròtic d’aquell moment. Feia calor. O, al menys, és el que sentia ell quan ella va començar a treure’s la roba. Les cortines es movien suaument gràcies a la brisa de la nit. Es colava un petit raig de llum procedent del carrer que permetia endevinar la silueta d’ella mentre es desvestia. El que va succeir després és fàcil d’imaginar. Petons, carícies i la joventut esclatant amb força. Uns minuts més tard van decidir fumar una cigarreta. Ell es va posar els seus calçotets i va demanar permís per encendre la làmpara de la tauleta de nit. Un cop ho va fer, li va costar acostumar-se a la claror. Tanmateix, el que va veure va provocar que obrís els ulls de bat a bat. Un enorme pòster amb la plantilla del Reial Madrid es va clavar a les seves pupil·les. De mica en mica, va descobrir que l’habitació de la noia era una mena de temple madridista. Fotografies de Marcelo, de Sergio Ramos i de Cristiano Ronaldo decoraven la resta de parets. De cop, va recordar que aquell dia havia decidit posar-se els únics calçotets del Barça que tenia. No cal dir que es va fer el silenci en aquella habitació. Ella mirava els seus calçotets amb la mateixa expressió que va posar Drew Barrymore quan va veure a ET per primera vegada. Ell no sabia com tapar l’escut. Finalment, ella va reaccionar i va tornar a apagar la llum de la tauleta.

  • M’has de prometre que mai em faràs la maneta ,- va dir ella envoltada d’obscuritat -.
  • Ni tu em parlaràs de la final de la Copa del Rei de València, – va respondre ell -.

    Després de tornar al llit, ella li va xiuxiuejar una cançoneta que ell odiava amb totes les seves forces: de las glorias deportivas, va el Madrid con su bandera. A ell li va resultar impossible evitar contestar amb un: tot el camp, és un clam. La imatge de Florentino Pérez al seu cap va desaparèixer amb l’arribada del que és inevitable quan dos cosos joves s’ajunten en la foscor de la nit.

    Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook