Vull parlar de tu

2013-06-14-Father-and-Baby-Hands

Vull parlar de tu, que cada dia la despertes, la vesteixes i et baralles amb ella per arribar al cole a l’hora. Vull fer-te saber que potser mai seràs el protagonista de cap pel·lícula important però que, des de que et va mirar per primer cop a aquell quiròfan, tindràs un paper rellevant en el seu relat.

Vull parlar d’aquelles estranyes matinades, assegut en el sofà, mentre la ciutat dormia i ella es barallava amb els malsons en l’escalfor dels teus braços.

Vull que els ginecòlegs siguin conscients que, quan acompanyaves la teva dona a les revisions i mai et miraven o et dirigien la paraula, perpetuaven, potser sense voler-ho, la idea de que els homes som invisibles en tot aquest procés. Vull que tothom sàpiga que en els dies dolents penses que la paternitat és una mena de suïcidi lent perquè sents que alguna cosa s’està morint a dins teu, que allò que eres abans ha desaparegut per no tornar. Però també vull que en els dies bons pensis que això té data de caducitat i que ella ja no necessitarà que li recordis constantment que tu existeixes tan sols per a ella. Vull que te’n adonis que com a adult l’has situat en el centre del teu univers i que ella es reivindica cada segon com un ésser únic, irrepetible, meravellós i sense substitució. I que, efectivament, ho és. Però que tard o d’hora haurà de trobar un lloc al món. On és probable que la felicitat dibuixada amb els colors de la infància un dia s’esvaeixi a les seves mans, brutes d’una maduresa que mai s’acaba d’entendre.

Vull parlar de tu, que et menges a la teva filla amb els ulls quan entra a classe fent el trenet i et mira amb un somriure nerviós. Vull que no et sentis malament quan saps que, malgrat que el temps ha adquirit una dimensió letal, la trobaràs a faltar, tant com aquella part de tu que un dia també va caminar amb pas insegur cap a una educació a les aules.

Vull parlar de tu, d’una masculinitat nova, coneixedora que les tasques domèstiques no fan distincions de sexe. Vull que tothom vegi que no ets idiota i que, si en el teu treball saps moure’t entre tecnologia de darrera generació, la rentadora, la planxa o el rentavaixelles no són enginys inabastables per a tu. Vull que els cervells que dissenyen la publicitat també t’aconsellin detergents, bolquers o menjar infantil. O és que no ets a prop d’aquests productes cada dia?

Vull parlar de tu, que ets soci del club dels pares que no han dimitit de pares. Que no ets un pare absent, castrador, agressiu o covard. Vull parlar de tu, un pare present, sensible, tendre i valent. Perquè per ser pare aquests són els ingredients bàsics que necessitaràs. Especialment en els dies dolents, quan el mirall no acaba de dir-te si continues existint o si el problema és que has canviat tant que ja no et reconeixes. 

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook